Un home magre, d'aparença tranquil·la i reservada, darrere el teclat d'un piano. En realitat, un músic carregat de nervi i sensibilitat, un gallec, en la més atractiva expressió de la paraula, trasplantat a Menorca, imbuït de la bellesa de la Mediterrània.
Artista eclèctic, de formació clàssica i esperit jazzístic, en Suso, en l'art com en la vida, té la condició de l'entrega total. És molt fàcil detectar quan una cosa l'avorreix. Apassionat músic i apassionat comentarista de la quotidianitat, s'allunya completament de l'artista tancat en el seu món, ben al contrari, sembla alimentar-se del que l'envolta per digerir-ho i oferir-ho després, reelaborat, a través del seu piano. Ni les circumstàncies socials, ni la literatura, el cine, el teatre o la dansa li són indiferents. Au nocturna, visitador de bars, com a llocs de conversa i relació social, degustador d'un bon vi i amant del rom de qualitat. Aparentment reservat, amaga, com molts artistes (ho dic per experiència, creieu-me) un tímid bescanviat en atrevit quan es troba davant el públic i enfront del seu teclat.
"Entonces…" és el cd que ha enregistrat com a Suso González trio, amb Pablo Millas al contrabaix i Dani Rodríguez a la bateria, en una formació clàssica de "trio" de jazz, que presentaran al Teatre Principal de Maó el dia 12 de juliol. En aquest treball, en Suso se'ns mostra sense cap pudor, partint de la sinceritat; un disc que es presenta sense artifici, ja que es tracta d'un enregistrament fet en directe i sense retocs a la Sala de conferències del Seminari de Ciutadella, amb tan sols dues enregistradores digitals per tal d'intentar captar el so natural dels instruments i de la magnífica sala.
De què es tracta? Com diuen ells mateixos: "…partir de la tradició del trio de jazz i les seves referències musicals de diversos estils contrastats; apostar per una música d'expressió espontània basada en la comunicació…"
El recorregut de les peces ens dóna les claus de la personalitat de l'autor: des d'una partida de "balada" en un tema inspirat en un preludi del compositor rus Scriabian (apareix aquí la referència clàssica), passant per temes dedicats a grans músics de jazz, com és el cas del saxofonista Wayne Shorter o, com no podia ser d'una altra manera, del genial pianista Thelonius Monk, a qui ret homenatge, amb joc de paraules (aclucada d'ull als dibuixos animats) amb "Monkey's Monk". La Suite Africa està integrada per tres moviments, un dels quals està dedicat a Duke Ellington. Inevitablement, el retorn a les arrels ambCaldo gallego con pan, tot acabant amb un epíleg, en homenatge a Julio Cortázar, una de les seves passions literàries, ambFinal de juego(títol d'un relat del gran escriptor argentí).
És per jo un plaer presentar-vos aquest disc d'un artista a qui admir i d'una persona amb qui he compartit, a més d'amistat i converses, moments damunt l'escenari, com a músic aNerudao aVol de Colomsi, per damunt de tot, a Fugida obra que jo vaig escriure i per la que ell va fer la música, la va sonar en directe i, fins i tot, (com varem riure!) va fer d'actor en el paper de … " El músic".
Entonces…
M'imagin en Suso, amb el cap lleugerament inclinat, un somriure sorneguer al llavis, alçant una cella i dient als seus companys: "Entonces… (pausa) grabamos un disco, ¿no?".