Síguenos F Y T I T R
Exposicions

De la Rica

Artara és escenari del testimoni silenciós més bell, de l'altra realitat

| Maó |

El procés de pintar, en certa manera, és una meditació. M'oblido de la resta del món, és una necessitat". Rafael de la Rica (Maó, 1980) ha fet de la pintura la seva manera de viure. Fa 6 anys que és professor a l'Ateneu Municipal des Castell on dóna als seus alumnes les pautes per arribar a la llibertat creativa. El seu pas per la il·lustració científica el portà cap al camí de les natures. "M'atreu el testimoni silenciós d'aquets objectes reflectits amb esperit, cercant que la gent ho valori", explica.

De la Rica observa els elements que ens envolten. Davant la mirada quotidiana aparentment no diuen res, però rere el seu traç la imatge torna bella i poètica. Així doncs, aquestes natures de mortes no tenen res. L'autor maonès pinta el que té al seu abast. "Al principi em vaig proposar dibuixar cada dia el que tingués més aprop i per això una de les meves peces més característiques són les tomàtigues perquè mai em faltaven a la nevera". "L'altra realitat", a la galeria Artara de Maó fins el proper dia 2 d'agost, compren la selecció de 32 obres treballades a l'oli damunt fusta. Un projecte que començà a finals de l'any passat. L'exposició perfila un pas més en l'evolució pictòrica de Rafael de la Rica. El més difícil encara d'una vessant fonamentada en la composició. En aquest sentit, hi trobem una sèrie de retrats de diferents dones, on el gest i la mirada de la figura no ho posen del tot fàcil.

Entre les novetats, De la Rica ha iniciat dos sèries. La primera, el primer quadre fet amb llum artificial. Un focus que cau des de la part superior de la composició aportant a l'obra un resultat dramàtic, gairebé teatral. Per altra banda, amb "Ofegat" enceta una sèrie de detalls on sols amb el joc de transparències de quelcom tan tosc com una bossa de plàstic aconsegueix una increïble força pictòrica.

La filosofia oriental influeix en el seu procés creatiu. De la Rica ha experimentat amb mètodes que diuen són infal·libles per a l'aprenentatge. "Si fas una mateixa activitat durant 21 dies acabes retenint-la", assegura. El que és clar és que la constància marca la seva producció. "Treballo un mínim de 4 hores diàries i sempre amb llum natural", senyala. Minuciós en el traç, el menorquí utilitza pinzells mínims amb els que construeix l'altra perspectiva de la realitat.

La seva obra viatjà a Holanda de la mà de la promotora SI Art Group amb la qual no descarta arribar al mercat dels Estats Units. Són precisament els autors holandesos una de les seves influències. "M'encanta Vermeer, molts dels meus fons són obscurs com els que es feien a l'escola holandesa", detalla. A més l'apassionen, entre d'altres, Caravaggio, Dominique Ingres, Claudio Bravo, Botero o Lucian Freud. El 5 d'agost participarà a les vesprades d'art des Mercadal, i el proper estiu programarà una individual a la galeria Vidrart de Ciutadella amb una revisió dels clàssics.

Cansat de desfer-se de l'etiqueta de hiperrealista, De la Rica va més enllà i considera que potser ni tan sols voldria encaixar dins la corrent realista. "M'atreviria a dir que el meu és més aviat un viatge cap a el surrealisme", diu. Qüestionat per la referència pictòrica a conegudes marques comercials, insisteix, "com he dit pinto el que tenc al meu abast. No dubto que si en l'època dels clàssics hi hagués hagut un barril de petroli o un bòtil d'un conegut refresc ells també l'haurien pintat".

Lo más visto