Prohibida la pel·lícula mentre subsisteixi la veda de maricons' (recollit d'un expedient justificant per a impedir la difusió de 'Con Faldas y a lo Loco' de Billy Wilder) 'Ningú és perfecte', la genial frase amb la qual l'enamorat milionari Osgood Fielding III, interpretat per Joe E. Brown, tancava la mítica comèdia de Wilder i podria fer entendre (amb una saníssima ironia) la mentalitat mutilant dels censors durant el franquisme... Els espanyols dels anys 50 i 60 van tenir una realitat cinematogràfica força distorsionada; alguns espavilats advertien les impremtes de les tisores oficials en les besades dels actors, suprimides mitjançant un fos en negre... Fins i tot corrien rumors sobre seqüències trencades; especulacions que, de vegades, eren falses, com la Rita Hayworth despullada, suposadament, a 'Gilda' (Charles Vidor, 1946)... Malauradament, la majoria d'aficionats al setè art desconeixien la magnitud de la voracitat censora...
Amb la recuperació de la sèrie documental de Vicente Romero 'Imágenes Prohibidas' per als diumenges d'aquest estiu, es recorre per una de les parts més fosques del cinema, la d'aquesta censura al nostre país que, tot i el temps passat, no ha perdut ni una mínima part d'interès... El seu valor històric i cinèfil és gegant, però la seva vessant d'exercici de memòria històrica el fa doblement atractiu "perquè mostra també l'estretor mental d'un temps en el que Espanya vivia sotmesa a la disciplina d'un quarter militar i sota la moral d'un convent", segons Romero... Aquest periodista, un dels reporters més actius (des de Vietnam fins a Irak, ha assistit als principals esdeveniments mundials de les darreres dècades) és el responsable del guió i de la direcció...
L'origen d'aquest interessant programa, emès per primer cop a l'any 1994, va ser un cop de sort... Es trobava Romero buscant "entre el desordre de la filmoteca" imatges perdudes del cinema mut espanyol per a preparar una sèrie quan es va topar amb uns sacs marcats amb l'esgarrifós rètol "Cortes de censura"... Quan els va obrir, va descobrir un tresor de tal magnitud que li va servir de punt de partida per a una tasca que li torna als espectadors fotogrames vetats durant més de 60 anys... Existeixen casos molt curiosos...
'Viridiana' (Luis Buñuel, 1961) mai es va prohibir; diguem-ne que la censura va anar més enllà... L'administració va ser molt més intel·ligent i el que va fer va ser esborrar-la de la 'llista dels vius'; és a dir, que va retirar amb efecte retroactiu el permís per a rodar-la...No tenia existència legal, és a dir, un equivalent a si esborressin una persona del registre civil, per a entendre'ns... Tot i això, el film va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes, però el Vaticà la va condemnar igualment... Llavors Franco va exigir veure la cinta, sol, a El Pardo... Un cop vista, va comentar que no entenia tant escàndol davant uns "chistes baturros"... jur... jur... jur..
Una altra obra imprescindible del cinema nacional, 'Bienvenido Mr. Marshall' (Luis García Berlanga, 1953) també va passar per El Pardo abans de ser autoritzada... Els implacables censors tenien por que el discurs amb el qual Pepe Isbert rep amb alegria als americans fos interpretat com a una burla als que Franco pronunciava... Curiosament amb aquesta escena no hi va haver cap problema i la cinta de Berlanga va passar el control, però amb alguns matisos, com la seqüència en la que la professora soltera somia amb jugadors de rugbi 'altos, fuertes y sudorosos'...
Arribam a un dels grans paradigmes de l'estupidesa censora espanyola... En el doblatge al castellà de la pel·lícula 'Mogambo' (John Ford, 1953), els 'àngels exterminadors' van voler amagar a l'espanyolet d'a peu la relació amorosa que Clark Gable pretenia establir amb Grace Kelly... No se'ls hi va ocórrer res millor que convertir els personatges de Kelly i Donald Sinden (un matrimoni) en germans! Si no hi havia matrimoni, no hi havia adulteri, una immoralitat penada per l'Església i per la ximpleta societat de llavors...Potser no es va caure que, amb el canvi, l'adulteri mutava en una pecata molt més morbosa: l'incest...of course...
'El Inquilino' (Antonio Nieves Conde, 1958) primerament va ser aprovada (pel Ministeri d'Informació) i després prohibida (pel Ministeri del Habitatge)... Més endavant es va autoritzar amb importants talls i canvis; originàriament, el seu protagonista (Fernando Fernán Gómez) acabava amb la seva família i les seves coses al carrer... "Els problemes d'habitatge eren tremends, però el règim no podia tolerar que s'exhibís un desnonament", assenyala Vicente Romero... El director va ser obligat a buscar un final feliç i aquesta família trobava acomodament a una immobiliària anomenada 'La Nueva Esperanza'... Imagineu-vos aquesta repressió cultural als temps 'indignats' que vivim...
La vergonya del retall ha trobat amb Romero i les seves 'Imágenes Prohibidas' la seva redempció... En la seva realització es van utilitzar nombroses seqüències tallades i s'ofereixen exemples de dobles finals així com casos de manipulació dels diàlegs... També recull testimoni de productors, realitzadors i actors que van patir els rigors de la estisorada com Carlos Saura, Vicente Aranda o Elías Quejereta, i compta amb estimables opinions de grans professionals que ja no hi son com Luis García Berlanga, Pilar Miró, Juan Antonio Bardem o Ana Mariscal... Tampoc hi falten (evidentment) declaracions dels responsables del control estatal durant el franquisme... Fins la setmana que ve, incrèduls!