És un mestre i desprèn mestratge no tan sols en les seves obres sinó també en el tracte i els simpàtics gestos. Segurament per la seva saviesa i bon fer és pel que el segueixen deixebles allà on es trobi, fins i tot a Menorca. Jim Doukas té un currículum d'aquells que espanten. Va néixer a Nova York (1946), el seu pare era grec i la mare noruega. Les seves primeres fotografies les va fer travessant Estats Units per la carretera 66. Estudià música, també és expert en antropologia, la cultura maia, junt als asteques, són una de les seves passions fins gairebé l'obsessió que el porta pel laberint de la creació, que viu en la vigília, fins resoldre cada sèrie d'obres amb aportacions personals que abasten des dels materials, noves tècniques i resultats finals.
Jim Doukas viu la fotografia com un autèntic ritual certament.
Si. Sempre recordo la frase que el fotògraf Ralph Hattersley va pronunciar a l'any 1965, "la fotografia ha arribat a ser més una religió del que haguéssim pogut imaginar mai". Quan vaig escoltar aquesta frase per primera vegada no la vaig acabar d'entendre, però després me n'he adonat que tota la meva vida ha estat dedicada a les imatges, m'encanten, m'agrada com funcionen, gaudeix quan puc realitzar les més creatives i m'agrada veure com tot el món adora la fotografia, a tots els nivells, des dels artístics als més populars, qualsevol esdeveniment conté fotografia, un no es podria casar sense fotògraf!.
Materials, tècniques, estètica, continguts... en la seva fotografia cadascun d'aquests aspectes el treballa personalment, però n'hi ha algun que pesi més que els altres?
Quan crees entres en un camí molt llarg, no té fi. Així la creació de cada aspecte és molt important però el que prima per sobre de tot és la idea. Les tècniques, els materials, tot celebra la idea. Aquesta és la diferència entre fer una foto a mà, és a dir artesanalment, o no.
Darrera cadascuna de les seves imatges hi ha una història que a més a vostè li agrada contar. ¿Les seves creacions neixen precisament d'aquestes històries que recerca incansablement?
Si, per açò estic ara aquí a Menorca, per la possibilitat de conèixer més històries que em transportin a noves creacions.
Havent recorregut i conegut molts punts diferents del món, ¿què és el que el va dur a Menorca a passar-hi un any sencer?
Fa uns anys una amiga ens va visitar a Califòrnia, on habitualment vivim, i ens va convidar a conèixer l'Illa. Liliana i Domingo ens van mostrar els monuments prehistòrics de Menorca i em van agradar molt. Necessitava un temps de gestació perquè totes aquelles sensacions creixessin dins jo. I ara estem aquí. També alguns motius personals em van fer decidir venir a les Balears, estan a prop de Barcelona on hi ha la mare de l'Eugènia i a més a Califòrnia tenc una tela de Miró penjada a la meva habitació, si ell va poder fer un bon treball a les Illes potser jo també!. I un darrer aspecte, les cases de Menorca són increïblement blanques, jo vesteix sempre de blanc.
I ja sap cap a on encarrilar el seu treball?
Si, just estava en el moment en el que començava a treballar el tema de les coves i em va sorprendre la quantitat de coves que hi ha a Menorca, pel que ara vull treballar amb elles. De fet tenc pensat crear una sèrie d'obres que seran com una família d'obertures de coves diferents, des de grans a petites, obres que s'han d'avenir amb el tamany real per traslladar en una sala d'exposicions les emocions que produeix l'entrada d'una cova als espectadors. Amb tot açò també tenc avançat un treball que parteix d'una sèrie de dibuixos que vaig iniciar a partir de les pintures rupestres de la cova de Mulegé, Mèxic. Més de 400 imatges que s'inspiren en el tema de la cova, els dibuixos prehistòrics, les pedres... dibuixos que després fotografio i tracto com si estassin il·luminats pel foc. Tenc també previst realitzar, amb l'ajuda d'un dels meus assistents, una sèrie de fotografies amb model a dins les coves de Menorca que parteixen d'algunes de les fotografies que he fet a partir dels dibuixos.