FITXA. Em dic Sebastià Saurina Mesquida i vaig néixer a Ciutadella l'any 1960. Després de treballar en diferents oficis i formar part dels grups de rock Pols, Indecisos i Ja t'ho diré, vaig anar a buscar el meu somni a la Península amb els Ja t'ho diré. Actualment visc amb na Mercè i la nostra filla Maria-Yang en una casa, a la muntanya, al costat de Girona a on hi tinc, també, el meu estudi de treball. Mai havia pensat que el bosc em captivaria tant com la mar. Sovint vaig a córrer o a caminar pels boscos i turons del voltant, però el que més m'apassiona continua sent construir cançons. Últimament he estat treballant en la banda sonora del curtmetratge "Entrevista" i amb les meves pròpies cançons, que es poden escoltar a http://soundcloud.com/sebastia-saurina. Per altra, continuo fent audicions per a l'empresa d'espectacles "Atot Música" (http://www.atot.cat)
La seva vida com a músic: té a veure amb un somni o amb el destí?
Quant tenia 8 anys vaig escoltar el disc "Revolver" dels Beatles que era del meu germà gran, Josep. Estic convençut que aquell dia em va marcar per sempre. Des de llavors els grups que hi havia per Ciutadella com "Sa Murada", " Voltios", "Satán" i d'altres, van contribuir a construir el meu somni.
El seu idil·li amb els escenaris va començà com un grup d'amics que es divertien sonant?
Crec que no hi ha res més divertit que un grup d'amics formant part d'un grup de rock. Per això cada dia, just acabà la feina, desconnectàvem i a la vegada creàvem quasi jugant les nostres pròpies cançons, les quals donaven un sentit molt valuós al dia a dia. En aquell moment pujar a l'escenari amb un repertori propi (la qual cosa no era gens habitual) ens feia sentir com una autèntica unitat.
Parli'ns de les seves noves composicions. Què l'inspira ara? La veritat és que són bellíssimes!
Moltes gràcies. Alguna d'aquestes cançons estava inacabada i guardada en un calaix. La majoria de lletres estan escrites juntament amb na Mercè Soler i jo mateix. Parlen dels dubtes existencials i per suposat de l'amor, i de la recerca de les persones o de les coses que ens fan sentir vius cada dia. "L'Àrtic" i "Voldria", que en principi estaven pensades per als nens, les vaig fer mirant una fotografia de la meva filla, al salvapantalles de l'ordinador. La inspiració no saps on és, però a la vegada la tenim davant nostre. La flama s'encén quan escolto Wilco, Radiohead, Antònia Font, Leonmanso o Pink Floyd.
Està a favor de les Creative Commons i dispensa els seus temes a tothom. La cultura ha de ser gratuïta?
Tothom és lliure de fer el que vulgui amb les seves obres. En el meu cas, he fet un acte espontani i de salut personal, posant-les a la xarxa, ja que no hi tinc un interès econòmic o professional. Però també és cert que el procés creatiu requereix molt esforç i hores de treball per a moltíssima gent que viu o voldria viure d'aquesta feina. Per tant han d'obtenir beneficis per realitzar-la, com a qualsevol altre ofici.
Traurà un disc amb els nous temes?
Estic gaudint molt treballant amb aquest grapat de temes i no descart en el futur que tot plegat es pugui convertir en un disc. Per suposat continuaré fent cançons, encara que només sigui pel plaer que em dóna fer-les.
Al llarg de la seva carrera s'ha hagut de reinventar molt?
És bo estar al corrent de les noves tendències per mantenir viva aquella flama, aquell somni del començament. Per açò sempre intento adaptar-me per estar-hi aprop i no deixar que s'apagui.
Ser el famós "Titi" del "Ja t'ho diré" li ha marcat la seva vida?
Sí! Els "Ja t'ho" han sigut, són i seran una part molt important de la meva vida. Sense ells tindria un abisme que omplir, perquè representen la realització del somni i de les il·lusions de tota una dècada. Va ser super emocionant compartir tantes experiències durant un temps apassionant. Estan gravats en alguna part del meu cervell... Per no dir, de cap a peus.
La gent no es cansa i continua demanant que els Ja T'ho Diré tornin. Recentment ho han fet els Sopa de Cabra. Amb vostès s'estendrà l'exemple?
(Riu). És agradable saber que hi ha gent que ens estima i això ajuda a mantenir vives les brases. No descarto que, algun dia, açò sigui possible, però en aquests moments no hi ha res que ho pugui fer pensar.
Comenti la frase d'Álvaro Urquijo a una entrevista concedida aquesta mateixa setmana: "Los músicos somos ahora entretenedores baratos".
És cert! Els músics cada cop cobren menys i cada vegada es més difícil sobreviure de la música, ja no es venen tants discos com abans i molts cops només s'escolten fragments petits de les cançons. El músic es sent poc respectat i valorat. Per altra banda, hem de reconèixer que en el món de la música moltes coses estan canviant i evolucionant constantment, moltes d'elles es perden pel camí, però d'altres arriben amb tanta força que s'han d'aprofitar. Ens hem de adaptar i reinventar-nos contínuament, com sempre s'ha fet.
"A Cor Obert" acaba aquí. Gràcies per les seves respostes. I com acostumem acaben amb la pregunta: Quin és el seu somni?
Viatjar per tot el món per després tornar i veure que casa meva encara és a prop de la mar.