Realisme amb una expressió que embadaleix i un motiu ètnic amb el que encara pensa aprofundir més són el resultat evolutiu de Cristina Sintes Cardell (Ciutadella, 1965). L'escultora s'estrena a la Sala de Cultura "Sa Nostra" de Maó amb la seva primera individual. Una mostra, que es podrà veure fins al 3 de març, on es pot apreciar la trajectòria de l'autora des de 2006 fins al 2011.
"Omo i altres escultures" comprèn l'experimentació autodidacta envers diferents materials. Sintes s'inicià en els volums amb elements poc habituals com la xocolata o el gel. El seu treball a una pastisseria, entre 1982 i 2000, li desperta una manera de fer innata en la construcció de figures. D'aquella època és "Sentiments", una obra que representa una filleta amb dos coloms i per a la que va emprar 60 quilos de cacau. Actualment es troba al Museu de la Xocolata de Barcelona.
Jean Jacques Borne i Alain Chartier foren els seus mestres en l'escultura de gel. "És un repte que t'obliga a treballar d'una forma més ràpida", explica. Sintes arribà a formà part de l'equip espanyol en la Copa del Món a Lió (1999 i 2001). Rere un curs de modelatge amb Laetitia Lara, la menorquina es capficà en l'assaig constant de materials. "Cada artista troba el seu camí, però tots són bons", subratlla. En el seu cas, de la tasca al seu taller de Ciutadella ha fluït una interessant col·lecció al llarg de la qual, finalment, sent predilecció per la fusta. "És un material amb el que gaudeixo d'una manera especial, m'ajuda a descobrir l'obra a poc a poc". Ella parla amb admiració de l'obra de Julio López, Jamie Salmon o Ron Mueck.
La figura humana és la seva inspiració. "Mare" (2006), dedicada als seus pares, és la primera d'un seguit de peces des de les que passa pels clàssics i dóna vida a belles línies (amb volums com "S'avi", 2007; "Estrella", 2008 -amb la seva neboda com a model-, o "Mariner", 2010, plena de força), fins a apropar-se al realisme pur de "Omo". Aquesta darrera fou Menció d'Honor d'Escultura Figurativa en la sisena edició del Concurs Internacional de la Fundació les Arts i els Artistes, amb exposició a Barcelona i a Madrid. La talla, on enalteix la tradició ornamental d'una ètnia de dones etíops és l'inici d'una nova temàtica en la que hi treballarà de valent. Els fangs pigmentaris procedents d'una regió volcànica ofereixen una rica gamma de colors amb què dibuixen traçats espontanis amb dits i ungles. Sintes atrapa l'esperit ancestral i reflecteix en volum la llibertat en femení. Una creació que va més enllà, amb una intenció i, com indica Juan Elorduy, implica el "salt conceptual" de la prometedora trajectòria de l'artista que, assegura, conrear els volums des de l'instint que sorgeix d'un món interior.