El record de Pere Melis Pons (1924-2005) va ser ben present ahir a la jornada d'estudi i d'homenatge que va organitzar l'Institut Menorquí d'Estudis cap a la figura d'aquest mestre i estudiós de les lletres menorquines i, per tant, de les catalanes. Un dia ben intens de conferències sobre la seva obra i també sobre diferents aspectes relacionats amb la llengua, a partir del llegat que va deixar aquest home amant de les paraules i la cultura.
La trobada va començar a les 10 del matí, al Cercle Artístic, a Ciutadella. El cap de la Secció de Llengua i Literatura de l'IME, Ismael Pelegrí va presentar aquesta tercera jornada, avançant ja que la propera sessió es dedicarà a Pau Faner. Entrant ja en matèria, Pelegrí va recordar que Pere Melis, que va ser membre d'aquesta institució, «va aconseguir difondre de manera rigorosa i senzilla, per arribar als lectors, la riquesa de la variació de la llengua, sobretot, a través de la secció 'Espipollant'» que va escriure diàriament a «Es Diari» entre 1981 i 2003. A més, Pelegrí recordà l'adjectiu «melismàtic» amb que batejà l'escriptor Màrius Serra «les excel·lències dels treballs» del ciutadellenc.
Abans de la primera conferència, el fill de l'homenatjat, Joan Melis, en nom de la família, va agrair el gest cap a un home que «quan li demanaves què faria per canviar el món, deia que voldria recuperar el sentit de cada paraula», demostrant la gran passió que sentia cap al lèxic, concretament cap al menorquí.
Intervencions
La coordinadora científica de l'IME, Josefina Salord, va fer una introducció sobre la persona i l'obra de Pere Melis, tot destacant la seva «dimensió profundament humana» i la seva gran tasca lexicogràfica pel seu interès per les paraules. Igualment, Salord llegí les paraules de Melis en què deia que «s'han de mostrar les varietats però sense oblidar la unió de la llengua».
La professora Margarida Cursach va parlar del principal llegat de Melis, els gairebé 7.000 articles que va escriure a l'«Espipollant», on va fer «una incansable tasca d'anàlisi i estudi, amarats d'un amor incondicional a la parla menorquina des de la consciència clara que el lèxic és part de la totalitat de la llengua». De fet, afirmà ell que «he pogut comprovar que les paraules exclusives de la nostra Illa no són tantes com pugui semblar».