La Fundació Menorquina de l'Òpera novament va omplir el Principal i el cèntric carrer de ses Moreres de Maó on es retransmetia en directe l'espectacle des del Teatre, aquest cop amb música de Giuseppe Verdi i el seu «Nabucco».
Poc però bo. Amb aquesta premissa l'entitat maonesa enllestí la seva XLV temporada lírica amb dos funcions -divendres i avui diumenge- amb les localitats exhaurides d'un muntatge procedent de l'immens escenari del Festival de Macerata (Itàlia), però perfectament adaptat al reduït espai escènic del Principal, degà dels coliseus lírics espanyols. Com ja és costum, el repartiment reclutat pels Amics de s'Òpera ha estat d'absoluta exportació.
La proposta escènica que signà Massimo Gasparon, senzilla i simbolista, amb detalls del vestuari babilònic enlluernats, explicà l'obra amb idees directes i gens rebuscades.
Amb Francesco Lanzillotta al podi, les idees musicals van quedar clares ja des de l'extravertida Simfonia, amb empenta teatral i autèntic rigor verdià. La Simfònica de les Illes Balears, envaint fins i tot les llotges de prosceni per a ubicar efectius, es va mostrar sempre flexible i obedient, amb un so rodó i matisat. El Cor dels Amics de s'Òpera de Maó, sota la direcció de Cristina Álvarez, va assimilar amb voluntat i total correcció el seu paper protagonista; com era d'esperar, el «Va, pensiero» fou una de les escenes més aplaudides.
La veu del baríton mexicà Carlos Almaguer li va permetre dibuixar un Nabucco que fins i tot feia por, vehement i energètic, musical i apassionat: va estar fantàstic. Carlo Colombara, un Zaccaria que s'ha passejat pels principals teatres del món, va comparèixer convalescent d'un refredat, amb el fiato minvat i amb els aguts i els greus justos. Al Ismaele de Leonardo Caimi li va sobrar veu, sempre de cant generós i punyent, però preocupat de matisar. Annalisa Stroppa va cantar una Fenena tot passió i entrega vocal, jove i fresca.
L'excel·lent Abigaille d'Anna Pirozzi va impressionar per qualitat vocal, expressivitat i adequació al personatge, solucionant el temible paper amb intel·ligència, joventut, talent i pianissimi, sense problemes als terribles salts intervàlics. El duo amb Nabucco va ser electritzant.
Van completar el repartiment una excel·lent Maria Camps, el sempre eficaç Vicenç Esteve i un correcte Javier Borda.