«Vivim en un moment àlgid de la maldat i, si volem fer front a aquesta violència, ens hem de demanar: per què el nord és ric i el sud és pobre?». Amb aquesta qüestió iniciava ahir la seva intervenció la periodista siriana Samar Yazbek, qui el 2012 va haver de deixar el seu país de forma forçosa. «Quan hi vaig voler tornar em van expulsar perquè el territori estava ocupat per Bashar al-Àssad», recorda.
L'autora de llibres com «Les portes de l'absurd» o «En el foc creuat: diaris de la revolució siriana» que el 2012 va guanyar el prestigiós Pinter International Writer of Courage, apunta directament a «les conseqüències nefastes del sistema econòmic liberal» com el principal responsable de les desigualtats entre nord i sud, que ha significat, per exemple, que «s'hagi romput el somni d'Ítaca dels sirians i que més de cinc milions de persones haguem hagut d'exiliar-nos, abandonant el país de forma forçosa». Cinc milions als quals s'han de sumar quatre milions més de desplaçats dins de Síria. «Què passa amb els que pateixen aquesta situació?».
Igual com «Albert Camus va defensar les persones vulnerables», Yazbek s'ha posicionat del costat de la gent. D'aquells que «quan Síria es va independitzar de França, el 1947, estaven preparats per convertir el país en un estat democràtic». Però «hi va haver diferents cops d'estat i es van veure trencats els somnis per uns dictadors».
Una situació que es produïa amb el vistiplau del món. «Nosaltres lluitàvem amb les paraules contra un règim més fort i més gran i hi havia un complot internacional», denuncia l'activista. «Hi havia bombardejos i veia com morien fillets mentre que la comunitat internacional callava mentre que el món era testimoni d'aquestes atrocitats». Tot, per l'ànsia de poder i pels interessos que taquen de sang les mans dels poderosos occidentals.
La periodista siriana es refereix també a la «Primavera Àrab, que és fruit de la coacció i la privació de les llibertats als països àrabs», i creu que només «un diàleg seriós» podrà resoldre aquesta situació per aspirar a un món en pau, amb justícia real i sense desigualtats.
Un altre dels ponents d'ahir, el periodista i escriptor valencià Manuel Vicent, va fer incidència en la influència de les religions. «Hi ha els tres deus monoteistes, cada un amb la seva parcel·la territorial i de consciència que, des dels inicis de la història es maten entre ells, i fins que aquests deus no canviïn, res no canviarà».
Relacionat amb la religió, Vicent assenyala el conflicte entre Israel i Palestina com «la ferida mare» de tot, d'aquesta «metàstasi» que pateix el món actual. I és que, segons digué (fent us de la ironia camusiana) el binomi església-estat fan autèntics esforços perquè les persones, i, des de petites i «abans que aparegui la intel·ligència per salvar les idees», rebin una doctrina que «saben que si es fica, ja no es perdrà». És el que fa que, després, el poder sempre tengui la facultat de manipular la societat. «A la psicologia política has de saber que, en un míting en un estadi ple de gent, tothom té una psicologia d'un fillet de sis anys, i les eleccions es guanyen amb una frase».
Davant de tot això, l'escriptor apel·la a una real aliança de civilitzacions per resoldre la conflictivitat mundial i aconseguir «la veritable Ítaca».
Avui, les Trobades Literàries Mediterrànies continuaran a la Sala Polivalent Albert Camus, i hi haurà les intervencions de Frank Planeille, Josep Ramoneda, Oliver Laxe, Jehan Bseiso, Ponç Pons, Camille de Toledo, Iñaki Gabilondo i Juan Cruz, qui tancarà amb una exposició amb les conclusions de les jornades.