«Una dona llarga i prima. Ara va de bo! Seca com un bacallà. Ara va de bo!». Així ho diu la cançó, i amb el nom Ara va de bo es va quedar el que fou el primer grup d'animació de Catalunya, nascut ara fa cinquanta anys al barri barceloní de Gràcia, amb l'aspiració de recuperar tot un món de cançons catalanes per als infants, en un moment en què reviscolava la cançó popular i de protesta.
Amb els referents del folk nordamericà de Dylan, Baez o Seeger, a finals dels anys 60 sorgiren figures de la Nova Cançó com Pau Riba, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Xesco Boix, Jordi Roure. I a Menorca, uns anys més tard, el 1976, naixia Traginada.
En aquest context, recorda Núria Ventura (Barcelona, 1950), es reunia en un local de Gràcia gent interessada en la música, en la poesia. I cantaven i organitzaven recitals, fins que va sorgir la idea de crear un grup d'animació infantil.
Va ser així que s'uniren Xesco Boix, Jordi Roura, Laura Pérez, Josep M. Pujol i Núria Ventura, en un projecte per al qual necessitaven un nom. I va sortir d'una cançó popular menorquina, que Boix havia conegut durant les seves visites a l'Illa.
Repertori
Ara va de bo va formar un repertori de cançons populars catalanes i d'arreu del món. «Algunes les traduíem de grups folk americans, i recuperàvem cançons populars, perquè les coneguessin els nens, perquè veníem d'una escola només en castellà». Era, de fet, com recorda Ventura, quan «començaven a sorgir els moviments de renovació pedagògica i les escoles ansiaven tenir materials en català».
El grup va anar reunint temes com «En Joan petit quan balla», «Demà es festa», «Una dona llarga i prima», «John Brown», «Yankee», «Cançó de picar fusta», «Cops de mans», «El gripau blau», «L'esquirol», «Napoleó» o «Oh Susanna», entre molts altres títols.
D'aquella primera etapa sorgiren quatre discos, «Uni, dori. Ara va de bo I» (1971), «Cavallet de cartró. Ara va de bo II» (1972), «Pere Poma. Ara va de bo III» (1973) i «El gripau blau. Ara va de bo IV» (1974).
Visites a Menorca
Durant aquells anys el grup va fer diverses visites a l'Illa. Núria Ventura recorda especialment la convidada «de Joventuts Musicals i de Colònies de Vacances, per fer dues petites gires per Menorca que finalitzaren el juny de 1973 amb una actuació a l'Esplanada de Maó».
En aquella vigília de Sant Joan «els fillets van ser molt participatius», recorda la cofundadora d'Ara va de bo. «Amb els nens es creava quelcom molt especial, de seguida que els feies cantar, cantaven, ballaven, acompanyaven la música picant de mans, aixecant els braços, eren danses molt participatives», rememora Ventura, qui, tot i així, apunta que «no eren temps fàcils, hi havia molta precarietat, molt pocs mitjans, actuant en places, sense tarimes i amb els fillets asseguts a terra».
D'aquella època se'n canten cançons actualment. «Algunes cançons que canten el grup Pinyeta Pinyol, provenen d'aquella època».
Un any després del quart disc, el grup es va dividir. Xesco Boix va continuar treballant en solitari, gravant cançons i rondalles, i «Ara va de bo va continuar amb nous membres». Núria Ventura, que era llicenciada en biblioteconomia i documentació, ho deixà i treballà per a la Diputació de Barcelona i la seva Xarxa de Biblioteques, i va continuar vivint a cavall entre Catalunya i Menorca. I Xesco Boix va mantenir també el vincle amb l'Illa fins a la seva mort, el 1984.
Les formacions posteriors d'Ara va de bo enregistraren més discos, i actualment segueixen treballant. Tenen un programa a Ràdio Estel, on de tant en tant sonen rondalles i cançons menorquines.