Si bé d'entrada es podia pensar que era una aposta arriscada, per ser la de trompeta i piano una combinació poc habitual en la música de cambra, els dubtes van quedar ràpidament aclarits. Amb el públic ficat dins l'actuació des del minut zero i amb dues artistes, la trompetista Mireia Farrés i la pianista Mercè Hervada, que, divertint-se damunt l'escenari i fruit també dels més de 20 anys que toquen plegades com a duet estable, demostraren una impecable coordinació i un amplíssim desplegament tècnic. Açò per afrontar un versàtil programa que fou una immillorable oportunitat d'apropar-se al món de la trompeta i a bona part de les seves possibilitats tímbriques, melòdiques i rítmiques.
El concert, dilluns vespre al Claustre del Seminari i formant part del 49è Festival de Música d'Estiu que organitza Joventuts Musicals de Ciutadella, girà entorn al disc «Temperaments». Però no només, ja que en aquest també sensible i deliciós diàleg, que no monòleg, de trompeta i piano, combinaren peces de l'enregistrament amb altres que no s'hi van incloure, malgrat que totes foren obres de les considerades imprescindibles de la literatura per a trompeta i piano o que Farrés i Hervada coneixen profundament i han duit al costat durant el seu camí musical. I encara tot açò amanit amb dos dels poemes d'«Els elements» de Manuel Forcano, recitats per Mireia Farrés, que acompanyen el disc a manera d'introducció dels diferents temes. En aquest cas estaven relacionats amb els elements aire i aigua, símbols que juntament amb els elements terra i foc s'associen amb els canvis de temperaments i a les diferents músiques del disc.
El primer moviment de la Sonata per a trompeta i piano del prolífic compositor estatunidenc Eric Ewazen, d'harmonies molt modernes i de pulcre escriptura i que per primera vegada tocaven en directe de forma conjunta, serví per obrir el recital, amb un cert aire d'impressionisme i de dia plujós i nostàlgic. L'estil impressionista, explorant ara les variades sonoritats de la trompeta, continuà amb les «Rustiques» del francès Eugène Bozza, amb moments vibrants i passionals de Mireia Farrés que donaren brillantor a una efectista composició que ja començà a mostrar el diàleg entre ambdós instruments.
La preciosa i emblemàtica «Légende» del romanès Georges Enescu, carregada de dificultat tècnica i amb un final silenciós que no t'esperes, va ser la precedent de peces com «Psalm», un dels «Two portraits» del compositor nascut als Estats Units i encara viu Joseph Turrin, d'estil romàntic contemporani; i com «Nightsongs» del també nord-americà Richard Peaslee, amb bones dosis de virtuosisme i tocs d'inspiració jazzística, donant entrada a la part final del programa i accelerant el ritme, de cada vegada més intens.
En la posterior «Peça» en forma d'havanera del francès Maurice Ravel, tècnicament desafiant, però sobretot en les «Siete Canciones Populares Españolas» del gadità Manuel de Falla, molt conegudes en altres instrumentacions però ben singulars per a trompeta i piano, és on es va poder copsar millor el paper vocal que a voltes també fa la trompeta. Amb una dicció de Mireia Farrés que fou talment com si escoltessis paraules i no notes, respirant amb les paraules que en l'original diuen les cantants, com va dir la pròpia trompetista durant el concert i fent gairebé que es poguessin entendre les peces sense que hi hagués les lletres. Les «Siete Canciones Populares Españolas», amb melodies aferradisses, van ser realment brillants.
Com brillant fou també la interpretació, amb molt de sentiment i un abundós acompanyament de piano, de la darrera obra prevista al programa, «A song from the heart» d'Eric Ewazen, obligant, de fet, al duet a regalar més màgia amb dos bisos després dels aplaudiments del públic: un alegre vals original per a violí i piano i l'icònic «Hallelujah» de Leonard Cohen, tot un clàssic que va valer la pena tornar a escoltar i on, amb el llenguatge de la trompeta, tampoc va fer falta la lletra per comprendre totes les paraules.