Quina ha estat la realitat de la prostitució al llarg de la història de Menorca, amb relació a la situació social, política i econòmica de cada període concret, és la qüestió que des de fa anys ha animat a l'historiador i arxiver menorquí Marc Pallicer a investigar un tema que des de sempre ha estat deixat de banda i que fins ara no s'havia investigat des d'una vessant històrica.
«Història de la prostitució a Menorca» és el darrer llibre de Marc Pallicer que al llarg de 320 pàgines ofereix una completa informació sobre la prostitució a l'Illa en el període comprès entre 1567 i 1956.
La història de la prostitució a Menorca presenta dues èpoques diferenciades en què l'any 1876 marca el punt d'inflexió, donat que és a finals del segle XIX quan s'estableix la primera reglamentació oficial d'aquesta activitat, segons assenyala Marc Pallicer.
El document més antic localitzat referit a la prostitució a Menorca es remunta a 1567 i ubica aquesta pràctica a Ciutadella, donat que en aquella època era la població més important de l'Illa. Una major informació històrica es refereix al segle XVIII, en que l'historiador reconstrueix les biografies de les prostitutes de l'època a partir dels seus testimonis existents en la documentació judicial i afegint-hi les dades personals i familiars localitzades a l'Arxiu Diocesà de Menorca. A més, l'existència de la prostitució en aquesta època va ser possible gràcies a la participació de les alcabotes, és a dir, les proxenetes que controlaven aquesta pràctica, segons la informació extreta de la documentació de procediments judicials contra aquestes dones.
L'estudi històric segueix als inicis del segle XIX amb la consulta de la documentació existent, sobretot els informes de les autoritats eclesiàstiques i la correspondència amb les autoritats civils, fins arribar al darrer terç del segle XIX.
Sanidad
El 1876 marca l'inici del procés d'institucionalització de les cases de prostitució tolerada i, conseqüentment, agafa un major protagonisme la qüestió sanitària en el tractament de l'activitat. En aquest any s'edita a Maó el «Reglamento para la vigilancia y servicio sanitario de las prostitutas» i el 1890 es publica el «Reglamento de la higiene de la prostitución aprobado por el Ayuntamiento de la ciudad de Mahón, en virtud de lo que dispone la Real Orden de 4 de enero de 1889».
Pallicer situa entre 1892 i 1918 una regularització de la prostitució única i els primers indicis d'abolicionisme, qüestió que entre 1908 i 1917 experimenta «un petit oasi en el desert de la reglamentació», en paraules de l'historiador.