L'església de Sant Maria, de Maó, va acollir el passat divendres l'estrena de «L'alè dels estels», del compositor maonès Francesc Llompart, amb la interpretació a càrrec de l'organista Tomé Olives, Oliver Vinent i el mateix Llompart, en un concert realitzat amb el suport de l'Ajuntament de Maó.
A més de «L'alè dels estels», obra subvencionada per l'Institut d'Estudis Baleàrics, el repertori inclou «Unearthed Utterance» (electroacústica sola), de Francesc Llompart; «Fractals» (electroacústica sola), d'Oliver Vinent; «Monosò» i «Improvisació» (orgue sol); de Tomé Olives i «Coda estelar-espectral» (orgue i electroacústica), de Llompart.
Fill del també músic Bartomeu Llompart, professor de Llenguatge musical al Conservatori de Menorca, organista de Santa Maria i director de la coral Sant Antoni, no és estrany que Francesc Llompart (Maó, 1987) des de molt petit s'abracés a la música.
El 2005, Llompart va iniciar els seus estudis de Composició a l'Escola Superior de Música de Barcelona (Smuc), amb Bernat Vivancos i Lasse Thoresen, per continuar el 2008-2009 amb Georg Fiedrich Haas durant una estància a Basilea. Finalment, va estudiar el màster en Art Sonor a la UB i es va iniciar en la música electroacústica amb José Manuel Berenguer, «perquè és una de tantes músiques que surten de la branca de la música clàssica però més avantguardista i vaig trobar aquesta possibilitat de tenir música sempre a ca meva sense la necessitat d'altra gent, ser autosuficient i poder fer la meva música», assegura.
La seva font d'inspiració no és única i depèn de cada projecte que, en el cas de l'obra estrenada el divendres, «vaig estar treballant molt amb l'orgue, anava allà cada dia a tocar i el mateix instrument et condueix cap a una sonoritat concreta que, a poc a poc, et va descobrint una possible estructura, un possible missatge per transmetre amb aquella obra», assenyala
Encara que Tomé Olives va tocar l'orgue, la presència de Llompart i Vinent també va ser imprescindible, «els dos estàvem manejant el registre de l'orgue, que també és una part important de la interpretació perquè determina els diferents sons quan l'organista toca i, a més, estàvem a càrrec de llançar els diferents sons que sortien pels altaveus», subratlla.
Llompart considera que l'electroacústica és un tipus de música encara un poc desconeguda a l'Illa, tot i que reconeix que quan ha ofert un concert sempre ha tingut una bona rebuda per part del públic. «Seria interessant que es fes més perquè sí que es valora, però és complicat. En el concert de divendres només vam emprar dos altaveus perquè l'orgue fos el centre d'atenció, però en general en un concert d'electroacústica pura s'utilitzen setze o vint altaveus, el que necessita tot un dispositiu, una infraestructura que aquí no hi ha», conclou.