Sis de Ponent té nou disc. Es titula «S'avi cara bruta» i inclou deu cançons d'estils i ritmes variats, on no falten ni temes propis, ni tampoc algunes versions de temes coneguts del cançoner menorquí. A més, és un treball que, de qualque manera, torna un poc als orígens del grup, ja que, asseguren, és el que més s'atraca al primer disc.
Ja des d'un bon principi, quan van aparèixer en l'escena musical de Menorca a les primeries dels 90, els Sis de Ponent van captar un públic que els ha estat fidel i que els ha seguit gaudint fins i tot durant els anys de parèntesi. Fa uns anys, però, aquests sis amics de Ciutadella van tornar als escenaris, amb la mateixa essència que els ha caracteritzat sempre: passar-ho bé amb la guitarra i fent cançons.
Fa un parell d'anys que Gabi Pons, Bep Camps, Pere Arguimbau, Ricardo Lluch, Paco Gonyalons i Joaquim Alzina treballen per fer realitat el quart disc, el qual, com els altres, ha sorgit de l'amistat i la passió per fer sonar les cordes. De fet, «la pandèmia ens ha donat més temps» per cuinar-lo a foc lent. «És un disc que s'atraca al primer, però és diferent», explica Paco Gonyalons. «Hi ha havaneres, qualque cançó d'estil country» i, en el cas de la peça que posa nom al disc, «és un ritme que no havíem fet mai, un ‘tumbao' cubà, semblant a la salsa».
«És música per gaudir, per prendre gust», feta en menorquí i que, a diferència de les creacions anteriors, han fet amb sistema invers. «Primer hem fet la música, i després, les lletres».
Dedicatòries
Sis de Ponent apel·la sempre al cançoner autòcton, i ho fa, en aquesta ocasió, amb títols com «Escolta es vent» o «Vell mariner», entre altres.
Entre les composicions pròpies en trobam quatre amb dedicatòria especial. Una peça instrumental «recorda la figura de Bep Coll, de los Mares del Sur», i una altra a Quique Taltavull, que era contrabaixista i bon amant de la música. Dues cançons més estan dedicades a Los Parranderos i a Sa Rosa des Vents.
Quant a «S'avi cara bruta», fa referència a en Xec ‘Es Genit' Gonyalons, avi d'en Paco. «Era un pescador de vorera, tenia una barqueta», recorda el net, qui explica que «la barba (de la caràtula) està formada per paraules o expressions que li pots dir a un vell pescador i que, avui, els joves no coneixen».
Aquest disc ple de sentiment i ritmes variats es presentarà en societat en dos concerts. El primer, el 7 de maig (20.30 hores), al Teatre des Born, i el segon, l'endemà (19.30), al teatre de l'Orfeó Maonès. Allà comptaran amb Silve Soler (baix) i tindran preparada qualque sorpresa més.