Nova Editorial Moll acaba de reeditar «Ningú no pot enganyar els morts», de Josep M.Quintana, una novel·la amb la qual l'escriptor menorquí va guanyar el premi Ciutat de Palma ‘Llorenç Villalonga' 2011 i que, segons Àlex Susanna en el seu pròleg, figura entre les millors que ha escrit el seu autor.
La concessió fa 11 anys del referit guardó va estar envoltada d'una certa polèmica quan Josep M. Quintana va renunciar a quedar-se amb el premi en metàl·lic i va donar-lo a Obra Cultural i a l'Enciclopèdia de Menorca com a protesta per la política lingüística del llavors president del Govern balear José Ramón Bauzà. La novel·la va ser publicada per l'Ajuntament de Palma i es va exhaurir molt ràpidament.
L'acció de la novel·la arranca a Fornells on viu Marc Cursach, fill d'un pescador que aprofita per a pintar sempre que no ha d'ajudar a son pare amb les feines. Un dia, coneix un matrimoni d'artistes estrangers que s'estableixen a Fornells i manté amb ells una estreta relació amb la qual descobreix les seves possibilitats per créixer en el món de la pintura.
Es tracta de la parella formada pel pintor Frank Ackerman i l'escriptora Camille Béart, noms ficticis que l'autor de la novel·la ha posat per als artistes Hans Hartung i la seva esposa Anna Eva Bergman que realment van residir en una casa a Tirant, amb els que Cursach emprèn una nova vida. Acabada la Guerra Civil Espanyola, el jove se'n va a França on es consolida la seva carrera pictòrica i on viurà la crueltat humana de la Segona Guerra Mundial, que marcarà epr sempre la seva personalitat i la seva obra artística.
Pròleg
Àlex Susanna comença el pròleg del llibre dient que «el millor que es pot dir sobre aquesta novel·la és que no necessita cap pròleg: és un artefacte narratiu que es basta a si mateix, i davant el qual el lector no cal que recorri a cap crossa externa».
Susanna assenyala que l'autor creu en la novel·la com a receptacle susceptible de contenir-ho tot i tothom, «però més encara com a instrument per recrear mons, èpoques, societats, ciutats, poblacions i persones, així ho veim en la majoria de les seves novel·les precedents des d'«Aquella nit d'òpera» sobre determinats conflictes del segle XIX fins a «La noia que va sortir d'un quadre de Boticelli», sobre les turbulències de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera, la IIRepública i la Guerra Civil, passant per «Els Nikolaidis», sobre la presència grega a l'Illa quan va pertànyer a l'imperi britànic, «Les revolucions perdudes» sobre el fracàs de la IIRepública i el del maig del 68 o bé «Els herois de la nit», que recrea el setge i l'assalt que va patir Ciutadella el 1558 per part dels turcs».