La companyia Talia Teatre, de Sant Lluís, representa aquest dissabte, a les 20.30 hores l'obra «Palabras encadenadas», de Jordi Galcerán, amb la direcció de Juan Cubas, que també surt dalt l'escenari juntament amb Martina Olives. La representació, que tindrà lloc a la Sala Albert Camus, compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Lluís, Consell insular, Parròquia de Sant Lluís, Residència Geriàtric i Centre de Dia de Sant Lluís i el taller mecànic Vicente Casanova e Hijos.
«Palabras encadenadas» va ser estrenada el 1998 després d'haver obtingut tres anys abans el Premi Born de Teatre. Enguany en fa cinc que l'Orfeó Maonès la va representar al seu teatre també amb Juan Cubas i Martina Olives, que aquest dissabte es tornaran a posar dins els dos personatges a Sant Lluís, la primera de diverses representacions que Talia Teatre durà a terme per diferents pobles de l'Illa.
A «Palabras encadenadas», un psicòpata, assassí en sèrie, després de cometre els seus crims, grava en vídeo les sensacions, sense sentir cap remordiment pels seus actes. Ho explica detalladament a la seva ‘última' víctima: una infermera i psicòloga que té segrestada i a la qual mostra fotografies de les víctimes. Ell planteja jugar a un joc aparentment innocent: el de les paraules encadenades».
Tot i que ja la van representar el 2017, Cubas afirma que ha estat necessari dur a terme una nova sessió d'assajos, «perquè és un text molt difícil per memoritzar i cinc anys després s'oblida, s'ha de partir de nou, fa uns sis mesos que vam començar els assajos i darrerament les sessions han estat diàries, quan una obra és de pocs personatges, has d'aprendre la part teva i la de la parella dalt l'escenari».
Juan Cubas, de 87 anys, va néixer dins un teatre -com diu ell-, i és la quarta generació d'una família que va fer del teatre la seva vertadera passió. A més d'actor, també ha dirigit unes quantes obres, una d'elles amb molts personatges -quasi seixanta- com és «Don Juan Tenorio», quan dirigia la companyia Federico García Lorca, a la Casa de Andalucía i uns anys després a l'Orfeó Maonès.
«La il·lusió per fer teatre la tindré sempre, fins que em mori, però som conscient de l'edat que tenc i aquesta serà de les darreres obres que dirigeixi, perquè s'ha de ser sensat i saber les forces que un té, açò no vol dir que em retiri de dalt l'escenari», subratlla.