Nascut a Montgat (Maresme), Manel Bosch fa 40 anys que pinta el paisatge menorquí. Va ser a través de les exposicions del pintor de la Llotja de Barcelona i el postimpressionisme català Francesc Poch Romeu que va descobrir l'Illa i les cases de llocs menorquins. «Jo això ho vull pintar -es va il·lusionar-; aquests paisatges, les finestres...». Va ser així com va venir i es va fer assidu a l'Illa.
Manel Bosch (77) pinta des de tota la vida. Recorda com de petit ja demanava 10 cèntims als pares per comprar una quartilla i poder dibuixar. Es va formar en Belles Arts, però aviat es va adonar que viure de la pintura era massa arriscat, i va agafar el camí del disseny gràfic, especialment, dins el món de la publicitat. En un temps molt diferent d'ara, precisa, on tot es feia manualment i els il·lustradors estaven ben valorats. Com a dissenyador gràfic, va fer, entre altres treballs, la imatge gràfica de l'expansió, als anys 90, de l'Aeroport Josep Tarradellas de Barcelona. Dedicat a l'art i la creativitat des d'una visió més comercial, mai, però, va deixar la seva afició a la pintura, que va continuar d'una manera lliure; «sempre amb la il·lusió, que encara mantinc, de pintar temes diferents», explica.
Menorca l'ha pintada pràcticament tota; de nord a sud. Si bé, actualment, se sent especialment atret per la zona de Torret i Llucmaçanes, «amb cases, per mi, molt autèntiques». I és anecdòtic que recentment l'hi han comprat obra francesos enamorats de l'Illa. Una tendinitis que té com a causa la seva vocació l'obliga ara, temporalment, a pintar quadres de petita mida, perquè no pot aixecar massa el braç, i que surten a un preu més assequible, explica. En una setmana, fins a tres quadres de cases de Torret li han encarregat, explica sorprès i somrient.
Crea la seva obra amb pintura a l'oli, perquè té la característica que tarda a assecar, i això li permet insistir, barrejar, quan encara és tendra. «Una pintura ben construïda, àgil en el concepte i segura dins la seva consolidació en les teles», com ha escrit el periodista Josep Maria Cadena. Capta aquí la llum, «que és especial a Menorca, encara que els menorquins, de vegades, de tan acostumats que esteu, no us n'adoneu». «És tan pictòric tot, tan natural!», afegeix. I destaca les barreres, les parets seques, les tanques, temàtiques úniques de vegades dels seus quadres. Ara està fent una sèrie de les poques finestres que queden amb les cortines de ganxet, «amb els seus llistonets de fusta», precisa.
A la seva obra, que és extensa, hi trobem paisatge de Menorca, però també del seu Maresme d'origen i de l'Empordà, i ha exposat sovint a Madrid, a galeries del Barri de Salamanca. Una de les coses que fa com a pintor quan arriba a un lloc, diu, és llegir la seva literatura, com ara un llibre de l'escriptor empordanès Josep Pla quan parla de Cadaqués. Ho ha fet també a Menorca, i amb lectures fa poc de Maite Salord. «Això m'ajuda a mirar d'una altra manera», diu. A Menorca té obra a les galeries de Ciutadella Retxa i VidrArt, i a Kroma, de Maó.