Com a pintora paisatgística, la seva obra evoluciona, des de l'art figuratiu, a pinzellades molt més lliures, donant forma a una expressió menys limitada quant a formes.
Charo Jansà deixa aquí, de manera potser involuntària, tot l'espai a la imaginació, a partir del record del paisatge que evoca, sense pràcticament dibuix o elements on poder agafar-se com espectadors.
Amb els colors com a llenguatge visual, el seu traç, viu, alegre, expansiu, es manifesta amb expressions que intueixen, sobretot, la mar de fons. Blaus que evolucionen en totes les tonalitats de Menorca, o que partint del turquesa de les nostres aigües, donen forma a tota una gamma de colors; extensa, inacabable, encisadora, que ella construeix a partir de tons primaris. El domini del color queda així palès en aquests quadres, que es resumeixen com el reflex de la llum a la nostra natura. «Menorca és llum, i no em podem fugir, perquè aquesta és la realitat de l'Illa per qui la vol pintar», diu aquesta llicenciada en Belles Arts, palmesana d'origen i establerta a Menorca des de fa molts anys. Les paraules que potser expliquen millor aquesta exposició són una eclosió infinita de color. És l'efecte que fa la llum a la natura, amb tots els seus centellejos sobre els nostres verds, els grocs del camp o el blau de la mar. Curiosament, i d'una manera gairebé inconscient, els colors evolucionen moltes vegades cap a violetes. Però és una paleta completa de colors que es barregen en els seus quadres. A partir de diferents capes, emprant de vegades pols de marbre per aconseguir diferents relleus o textures, fa amb el pinzell i l'espàtula una espècie de cal·ligrafia, que dona força a la seva nova obra. Aquí, són 19 quadres, 19 instants de llum, gairebé tots de gran mida, tret de dos, que són molt més petits. La imaginació se suposa que necessita aquesta immensitat per construir el seu relat pictòric.
A l'espai de la Galeria Kroma, la mostra es divideix en dos apartats, un més de paisatges, i l'altre, més floral, amb elements que també aquí deixen l'art més figuratiu per evolucionar cap a formes més deslligades del dibuix i centrades més en el color. Les flors hi són, però en un traç difuminat, en un conjunt pictòric que permet una construcció més lliure. Jansà diu que ha volgut ser molt sincera amb les línies. Ha sortit un art més abstracte, amb el qual ha gaudit molt, manifesta. Aquesta mostra recull l'obra de l'artista durant aquests dos últims anys, i es pot veure fins dissabte que ve.