El grup de mariachis dones Flor de Toloache va actuar dissabte a l'escenari de Sa Vinyeta de Ciutadella per iniciativa del Festival Pedra Viva. Era la primera vegada que elles duen al nostre país la seva música, d'arrels mexicanes però de fons internacional, en el llenguatge universal que realment és la música. Fent interpretacions genuïnes i versions on introduïen els elements més característics d'aquest gènere musical. Un joc de veus preciós, que es fonia amb els instruments, tocats amb domini i originalitat, i que delectava al públic nombrós de l'espai a l'aire lliure que ho contemplava. I que hi participava. Perquè, al final, els gèneres musicals de l'altra banda de l'Atlàntic, que aquest grup de dones practica des d'un cosmopolita Nova York, nodrit de les seves arrels hispanes i de tota una cultura musical, va ser complementat pel públic amb el ball al qual convidava el seu ritme, i acompanyat, entre riures, dels crits típics d'una ranxera o una cúmbia.
La veu de la seva música, genuïnament femenina, un crit clar cap a l'empoderament de la dona, que elles expressaven dalt l'escenari, implícitament, amb la seva força, i explícitament, perquè verbalitzaven també així les seves intencions, era aclamada des del públic i feien comprendre els premis latin Grammy i les nominacions obtingudes al llarg del seu recorregut musical. Mireya Ramos, veu i violí, qui en un moment va emocionar amb un solo d'impressió, Shae Fiol a la vihuela i veu, Julia acosta a la trompeta i Yesi Reyes al guitarró, experimenten amb la música procedent de Mèxic, Puerto Rico, República Dominicana o Cuba, introduint aquestes arrels musicals a altres estils i portant el gènere mariachi, com han dit revistes internacionals, a un altre nivell. Mireya Ramos va contar que el seu pare era mariachi i que ella de petita somiava cantar ranxeres, donant a entendre la profunda estima amb la qual practiquen el gènere. Per cert, que Flor de Toloache és una flor a Mèxic utilitzada per les seves propietats curatives i en les receptes ancestrals per generar, en pocions, amor.
Amb aquestes dones, el mariachi guanya força i eclecticisme. Va arribar amb igual intensitat la balada «No doubt, don't speak» que el pupurri de de ranxeres; tant els temes propis, amb cançons noves, com el senzill «Ruiseñor» del seu cinquè disc, Las caras lindas, i el «Besos de mezcal», com el popular «Me gustas mucho». Estils musicals tradicionals i contemporanis amb essència femenina en aquest mariachi, que sempre està de fons, de vegades, només referenciat amb el seu típic so de trompeta; amb la força de la trompeta. Pedra Viva va oferir una oportunitat fantàstica de gaudir d'aquest gènere, demostrant que només en aparença ens és llunyà. El seu concert va ser pura celebració de diferents ritmes musicals. Veus fresques que van constituir un cant d'alegria, en la nit estrellada del cel de Sa Vinyeta.