El Museu Digital Kairoi Art exposa trenta-cinc obres del pintor menorquí Joan Vives Llull (1901-1982), que es poden veure fins al 31 d'agost. Es tracta de la segona mostra pictòrica que el museu digital dedica a un pintor menorquí, després de la realitzada amb l'obra de José Roberto Torrent (1904-1990).
L'exposició «Joan Vives Llull (1901-1982). Mallorca i Menorca entre dos amors» compta amb la col·laboració de l'especialista en art Juan Elordoy que ha fet la presentació de la mostra i, a més, ha aportat material gràfic i documental. Assegura que Vives Llull ha estat el primer pintor modern de l'Illa, entenent per modernitat la recerca de nous camins més enllà de l'academicisme. «Vives Llull venia d'una família modesta, sense tradició artística, però tenia tres coses: talent per al dibuix, amor al paisatge i curiositat per conèixer. Però la seva família no el recolza en el seu desig de ser pintor. Un dia queda meravellat per l'obra d'Anglada Camarassa que descobreix en una revista i, sabent que s'havia instal·lat a Mallorca, decideix visitar-lo. Va anar a passar quinze dies i s'hi va passar cinc anys, de 1925 a 1930», afirma.
Durant la seva estada a Mallorca, Vives Llull descobreix una nova realitat que el va deixar captivat i va aprofitar l'ocasió per aprendre i experimentar nous camins dins la pintura. En aquest sentit, s'ha de mencionar el que Vives Llull va escriure sobre aquest moment de la seva vida: «A Mallorca se'm va obrir un món nou, tan lluminós com el nostre de Menorca, però amb una naturalesa al·lucinant i equilibrada, encegadora per a la mirada d'un aspirant a aprenent com a pintor».
El 1929, quan feia quatre anys que s'havia establert a Mallorca, Vives Llull va exposar amb un notori èxit la seva obra en una mostra col·lectiva en el Saló de Tardor. Però l'any següent, el pintor menorquí torna a l'Illa per fer-se càrrec del negoci d'antiguitats que han muntat els seus pares. «A partir d'aquest moment Vives Llull comença a triomfar a l'Illa i manté el contacte amb el grup de pintors del cercle d'Anglada Camarassa, el que s'ha denominat l'Escola de Pollença. També du a Menorca pintura d'Anglada, Cittadini, Meifrén, Puget i Gelabert», assenyala Elorduy. Fins als anys 70 fa exposicions importants amb gran èxit a Menorca i Mallorca, a més de penjar la seva obra a la Corunya i la sala Kandinsky de Madrid.
Autenticitat
Elorduy afirma que l'obra de Vives Llull, un pintor de cavallet i de pintar a l'aire lliure, es caracteritza per l'autenticitat. «Són delicioses les seves notes del port de Maó, de caràcter postimpressionista. De pintura molt empastada i pinzellada segura, capta amb delicadesa els llums i els colors, de manera molt elegant. Quan és a Menorca, una illa força plana, troba a faltar la verticalitat del passatge mallorquí, amb els seus penya-segats i valls profundes, cosa que el va dur a interessar-se per la pintura de boires sobre un horitzó minúscul», subratlla.
Joan Vives Llull va morir el 1982, rebent nombrosos homenatges com a un dels grans pintors menorquins.