A Maria Camps la vaig sentir per primera vegada, pobre ignorant peninsular, en la seva participació en «Carmina Burana» com a solista amb el Cor Jove de l'Orfeó Català, allà per l'estiu del 2016 a Ses pedreres de s’Hostal en la programació del Festival d’estiu de Pedra Viva. En vaig tenir prou amb una línia, el cant 23, «Dulcissime», que em va posar els pèls de punta amb la seva majestuosa i sobrada escala fins al re alt, per declarar-me admirador incondicional de Maria. Des de llavors he intentat assistir sorprès a tots els seus concerts. I dic sorprès perquè Maria ho és tot menys Diva en el sentit operístic. És pròxima, senzilla i l’encanta cantar, no importa quin repertori. Personalment, vull tornar a agrair-li aquí la seva interpretació completament altruista a Sa cova des coloms des Migjorn, a capella en gregorià, del poema d'Anna Rossell, «Pregària per la Marellengua», una mostra més del valor polifacètic del seu cant.
Aquest diumenge ens va obsequiar amb un recital de boleros, els més clàssics i coneguts, però per això un gran desafiament per competir amb les i els nombrosos intèrprets dels mateixos al llarg de gairebé un segle. El desafiament el va superar amb escreix amb la seva expressivitat, la seva sensibilitat i el seu gran i obert somriure, amb el qual accentuava el plaer que li produeix la música. Les cadències característiques de la dolçor del bolero les prodigava amb total oportunitat, sense cap indici de sobreactuació. Per acabar d'adornar el concert vàrem comptar amb la impagable guitarra de Pere Arguimbau i el melòdic contrabaix de Lluís Gener. La conjunció de la veu amb els instruments va ser espectacular, d'una gran complicitat, respectant a cada moment el protagonisme de cada artista.
El seu repertori el van integrar els boleros «Tres palabras» (Osvaldo Farrés), «Sabor a mí» (Álvaro Carrillo Alarcón), «Vete de mí» (Virgilio y Homero Expósito), «Algo contigo» (Chico Novarro), «Procuro olvidarte» (Manuel Alejandro), «Solamente una vez» (Agustín Lara), «Toda una vida» (Osvaldo Farrés), «Tú me acostumbraste» (Frank Domínguez), «Corazón loco» (Richard Dannenberg), «Bésame mucho» (Consuelo Velázquez), «Historia de un amor» (Carlos Eleta Almarán), «Contigo aprendí» (Armando Manzanero), «Muñequita linda» (María Grever) y «Dos gardenias» (Isolina Carrillo).
Ens va regalar un bis molt entranyable: «És la teva ciutat», de Xavi Cano, composició del 2018, que parla de la llegenda d'una ciutat dins de la mar, entre Ciutadella i Mallorca, anomenada Ciutat de Parella, encantada per fades i bruixes, que es desencantarà quan en la riba de la mar es trobin set Joans i set Joanes.