El passat divendres s'inaugurà a la Sala de Cultura de Sant Diego, d'Alaior, l'exposició «Llums i ombres», en què l'electricista Biel Llabrés mostra trenta-vuit plafons en què juga amb la llum elèctrica, peces de marbre i figures geomètriques fetes amb fil de coure. L'exposició es podrà veure tots els dies fins dia 10 de desembre, de 18.30 a 20.30 hores, excepte els dilluns i els diumenges 13 i 27 de novembre.
Biel Llabrés (Maó, 1953), que des de fa anys viu a la urbanització de Punta Prima, Sant Lluís, és electricista i actualment està en situació de jubilat en actiu, és a dir, treballa unes hores. Des de sempre li han agradat els treballs manuals i durant els anys noranta del passat segle XX es va dedicar a fer plafons de llenya sobre el quals posava figures geomètriques amb fil de coure, peces de marbre i una bombeta elèctrica per crear espais de llum i ombres. «Quan feia els plafons els anava col·locant a l'oficina del meu taller, en vaig arribar a tenir una trentena. Un dia va venir Andrés Cardona, el pèrit que m'ajudava a fer els projectes elèctrics i quan ho va veure em va animar a fer una exposició dels plafons perquè la gent ho conegués. Va contactar amb la Caixa, després jo vaig xerrar amb la responsable de la sala d'exposicions del carrer Nou, de Maó, i el 1996 vaig fer la primera exposició, que va agradar a tothom», recorda.
L'èxit aconseguit amb l'exposició el va animar a fer una altra el 1997 a la mateixa sala, per continuar amb dues més, el 1998 a Sant Lluís i la darrera el 1999 a Ciutadella. A més, durant aquests anys, el Govern balear el va convidar a anar a la fira Intergift, la Fira Internacional de Regal i Decoració que es feia a Madrid, i que era la fira de referència a Espanya i Portugal. «Vaig ser l'únic de Menorca que hi vaig anar. A la gent també li va agradar, em deien que era una cosa que no havien vist mai. Vaig vendre molts plafons, a gent de València i fins i tot de Portugal», assegura.
Després de la darrera exposició el 1999 Llabrés va tenir ofertes per continuar fent aquests plafons, però era una època que també tenia molta feina com a electricista, «vaig considerar que era un risc dedicar-me només als plafons, també tenia dos al·lots petits i la veritat és que ho vaig deixar aparcat per dedicar-me a la meva feina», afirma.
23 anys després
A l'exposició d'Alaior hi ha trenta-cinc plafons que pengen de la paret i altres tres que són de sobretaula, en una modalitat artística que a ell mateix li costa definir i que ha experimentat una evolució, tant amb la utilització del color com en uns formats més grans, en passar del 40x35 cm als 80x60 cm, encara que hi ha un parell de 120x80 cm. «Quasi tots els plafons tenen fil de coure que empram els electricistes que prèviament he anat desfent d'un fil més gruixat, després també solec emprar marbres amb transparències, vidres de colors. N'hi ha de molt simètrics i lineals i altres que tenen diferents formes. És una disciplina mala de definir, de fet fa anys em van voler donar la carta d'artesà, però no van saber definir què em posaven», assenyala.