El plenari del Consell insular ha aprovat aquest dilluns de forma definitiva i per unanimitat la declaració de la glosa menorquina com a Bé d'Interès Cultural Immaterial de Menorca. «La glosa és una realitat ben viva, a vegades podem parlar de patrimoni cultural immaterial en risc d'extinció, afortunadament aquest no és el cas, la glosa gaudeix de bona salut. El fet que sigui una manifestació viva és una condició indispensable perquè una realitat cultural i immaterial sigui declarada bé d'interès, no pot ser una cosa del passat, morta», va afirmar el conseller de Cultura, Miquel À. Maria.
El bé immaterial de la glosa menorquina està conformada per set elements: la glosa cantada improvisada; el glosat; la tonalitat musical que acompanya els glosats, anomenada «Ses porgueres»; els instruments amb què s'acompanya la tonada dels glosats; la glosa escrita, coneguda també com a glosa de cas pensat; els glosadors i les glosadores; i el lèxic específic de la glosa.
El conseller Miquel À. Maria va referir-se a la conferència que el professor i escriptor Joan F. López Casanoves va donar el 8 d'abril, de 2016 a l'Ajuntament de Maó, amb motiu de les 12 hores de poesia improvisada, per subratllar les circumstàncies i les condicions del glosat d'avui en dia i va citar quatre conceptes: reivindicar amb el glosat i la literatura popular de base oral la producció artística gratuïta i efímera que es consumeix en el mateix acte de glosar; rebutjar el glosat com a espectacle artesanal, repetitiu i banal com si fos un souvenir o una mostra folklòrica de consum; propugnar amb el glosat i la literatura de base oral un fet cultural viu i no manipulable, lligat a la riquesa i a la vitalitat en l'ús de l'idioma propi del poble, el català de l'Illa; mantenir el glosat menorquí com un fet cultural específic en la forma menorquina, semblant i diferent de les creacions improvisades d'altres pobles germans i manifestació d'un substrat cultural comú de tota la humanitat, en què ser fidel a la pròpia cultura és el requisit de la universalitat.
Maria no va oblidar-se del paper que el glosador Miquel Ametller ha tingut durant els darrers trenta anys per a la pervivència de la glosa menorquina. «En un dia com avui és imprescindible i just valorar la feina feta pel glosador Miquel Ametller que en un moment que sí que la glosa es trobava en perill, va organitzar els tallers per aprendre la glosa i va crear Soca de Mots, com també la mateixa associació que continua amb la feina de salvaguardar la glosa», va subratllar.
Soca de Mots
Per la seva part, la presidenta de l'associació Soca de Mots, Annabel Villalonga, ha expressat la seva satisfacció per la declaració de la glosa menorquina com a bé d'interès cultural immaterial de l'Illa. «Estem molt contents, no només perquè s'hagi donat un reconeixement a l'art de glosar, sinó perquè també és una valoració de la feina que s'ha estat fent durant molts anys des de Soca de Mots», assenyala. La també sonadora i glosadora afirma que el reconeixement institucional els anima a seguir endavant, «és una gran empenta per continuar amb la nostra labor de preservar i promoure la glosa», assegura, a més de recordar que com a sonadora de «Ses porgueres» durant molts anys va acompanyar al glosador Miquel Ametller.