L'Ajuntament de Ciutadella va atorgar aquest divendres de mans de l'alcaldessa, Joana Gomila, la Medalla d'Or i el diploma acreditatiu al professor, historiador i bibliòfil Gabriel Julià i Seguí. Descrit per la corporació municipal com un dels grans intel·lectuals menorquins contemporanis, l'acte d'entrega al Saló Gòtic va ser molt emotiu reconeixent una extensíssima obra d'investigació i defensa del patrimoni insular, que li arriba en vida, amb gairebé 90 anys.
El doctor en periodisme Miquel Àngel Limón, encarregat del recull de mèrits, va fer una preciosa lectura literària i laudatòria de la figura de Gabriel Julià (Palma, 1933), qui va estar vinculat per la seva residència a Ciutadella des dels sis anys. En plena postguerra va iniciar la carrera de mestre a l'Escola de Magisteri de Balears, compartint l'època d'estudiant amb el lingüista i lexicògraf Francesc de Borja Moll, qui li fomentà l'estima per la música. L'any 1949 va ingressar en el Conservatori de Palma i, set anys més tard, aconseguia el títol oficial de professor de piano. Com a mestre d'escola, una de les primeres places ocupades fou a Ferreries, el poble de la seva mare. Les seves idees pedagògiques les va dur també als col·legis dels salesians de Ciutadella o al Joan Benejam. La música, paral·lelament, el va portar a Ciutadella a ser el primer president, el 1958, de Joventuts Musicals, i, uns anys més tard, pianista col·laborador de la Capella Davídica.
Al 1980 va ser professor de solfeig i piano de la delegació menorquina del Conservatori de Balears, i vocal a la Comissió de Patrimoni Històrico-artístic de Ciutadella, que depenia del Ministeri de Cultura. «Però junt amb l'individu actiu en corporacions hi ha un home d'arxius i estudi, que ha donat en el camp de les arts una prolífica bibliografia», recordava en la semblança Limón. El va definir com un dels noms que han contribuït a posar les bases modernes de la història de l'art insular, i es referia a la seva obra com una de les més denses i extenses; que ho abasta gairebé tot: historiografia, llibres de viatge, literatura, investigació i divulgació del coneixement, música, pedagogia, arts escèniques, arquitectura, arts plàstiques... «La biografia de Gabriel Julià ha acabat component una partitura simfònica de colors i de notes a tota orquestra». Inclou, grosso modo, 75 publicacions, incloent-hi llibres, assaigs, monografies, opuscles, articles i informes científics, conferències, discursos, parlaments o fins i tot instruccions de mèrits per declarar fills il·lustres.
Una vida de defensa i exaltació del patrimoni insular, des de la universalitat d'un localista, va dir Limón en la tesi biogràfica, i que recordava, entre d'altres, el guardó Taula d'Or, Premi Maria Lluïsa Serra el 2006 del Consell, reconeixent-li els mèrits ja llavors de la seva «cultura polièdrica». La batlessa va afegir després, emfatitzant els atributs en aquell Saló Gòtic recolzat per nombrós públic, el mestratge i l'aventura viatgera, que han fet de Julià «un intel·lectual que ha projectat el seu amor a la cultura humana als quatre vents del món».
El apunte
L’actitud d’aprenent que ha configurat una cultura polièdrica
La sala magna pronunciava un sentit gràcies de Limón i l’alcaldessa i amb mostres de particulars i diferents entitats. Gairebé de la mateixa manera que feia Joan F. López Casasnovas quan un dia el va definir com un ciutadà culte i cultivat, i li agraïa «obrir camins sense desarrelar-se de la terra matriu, estimant el patrimoni i fent una projecció universal de la cultura».
Un Gabriel Julià emocionat, aquest divendres, també va donar gràcies, als seus progenitors, primer, a qui de paraula els hi atorgava la medalla que rebia per decisió unànime. «De tots he après a aprendre», va dir, en record dels seus alumnes. El seu discurs va ser també una petició a protegir el patrimoni ciutadellenc.