Les anàlisis de C-14 realitzades en un laboratori de la Florida (USA) a una mostra del cancell de la basílica de Son Bou, a Alaior, ha donat com a resultat que l'edifici data d'entre els anys 677 i 708 i, per tant, la seva construcció es va fer en una època moderna de l'Antiguitat tardana. La iniciativa de construir una església a Son Bou va comptar amb la participació de constructors arribats d'Orient, concretament de Terra Santa, per la qual cosa la seva estructura mostra una clara influència palestina, segons assegura l'arqueòleg Fernando Contreras, director de l'associació Sanicera que ha duit a terme la primera campanya d'excavacions.
Les investigacions que disposen d'una subvenció de l'associació Leader Illa de Menorca a través del Fogaiba han constatat que la pila baptismal de Son Bou presenta similituds amb una dotzena que s'ubiquen a Terra Santa, a la zona de Palestina, Israel i Jordània, a més d'una altra a l'illa de Rhodas. Els primers que es van construir a prop de Jerusalem, a partir del segle VI dC, van ser motiu d'inspiració i la seva forma es va estendre per Terra Santa i la Mediterrània.
L'anàlisi de les ceràmiques trobades a la basílica demostra que es tracta de material de diferents moments històrics. Així s'han trobat ceràmiques dels segles VII i VIII fabricades a Eivissa que presenten motius ornamentals inspirats en formes orientals de Palestina; material d'època islàmica dels segles XII i XIII; i també alguns fragments de l'Edat Mitjana, concretament del segle XIV.
A més, els treballs de laboratori han permès identificar la segona de les dues monedes trobades durant les excavacions. La primera era de Sanç I, que va ser rei de 1311 a 1324, i la segona s'ha confirmat que és del rei Jaume I El Conqueridor, una moneda que era coneguda per «dinero de tern» de velló, que va ser encunyada entre 1258 i 1276.
Més ajudes
Els resultats de la passada campanya d'excavacions a Son Bou van ser explicats aquest dimarts durant una roda de premsa celebrada a Ciutadella, amb la participació de l'arqueòleg Fernando Contreras, l'administrador diocesà de Menorca Gerard Villalonga, el president de l'associació Leader Illa de Menorca Francisco Canals i el conseller de Cultura Miquel À. Maria, que va avançar que les pròximes ajudes per a excavacions arqueològiques també inclouran els jaciments del món cristià i islàmic.