La Segona República espanyola va impulsar entre 1931 i 1936 una autèntica renovació pedagògica per millorar la qualitat de l'ensenyament, incrementar el nombre d'escoles i dignificar la situació professional i econòmica dels mestres. Una de les iniciatives per aconseguir els objectius va ser la creació el 29 de maig de 1931 del Patronato de Misiones Pedagógicas, que va desenvolupar una sèrie d'activitats arreu de l'Estat per pal·liar els efectes de l'aïllament social i cultural de l'Espanya rural respecte de les zones urbanes.
El projecte cultural i educatiu impulsat pel ministre i mestre d'escola Marcelino Domingo també va arribar a Menorca, concretament amb l'enviament per part del Servicio de Bibliotecas del referit Patronato de 18 petites biblioteques, cada una d'elles formada per un centenar de llibres. Formaven part de les 5.522 petites biblioteques que el Govern va repartir entre 1931 i 1936 arreu de l'Estat i que estaven formades per 100 llibres per a adults i per a infants. Aquests llibres es caracteritzaven per ser de fàcil lectura, estaven ben enquadernats i eren resistents. La literatura espanyola i universal, la història, la geografia i fins i tot diccionaris estaven reservats per als adults, mentre que l'oferta per als fillets incloïa contes, adaptacions d'obres literàries, biografies, obres de consulta i de suport educatiu.
A l'Illa, les 18 petites biblioteques amb un total de 1.800 llibres es van distribuir de la següent manera: Alaior, es Castell, Sant Lluís i Llucmaçanes en van rebre una; Ciutadella, Fornells, es Migjorn Gran i es Mercadal en van aconseguir dues cada un, que en el cas de Ciutadella una d'elles va anar a l'Escola des Born i en es Mercadal a la Societat Cultural Esportiva i a la Societat Obrera de Pagesos i Oficis Diversos; mentre que sis es van destinar a Maó: quatre a les escoles de la ciutat, una a l'associació Federació Obrera de Menorca (FOM) i una altra al Far de Cavalleria, segons la informació facilitada per Elisa Pons Guasch, vocal de Literatura de l'Ateneu de Maó, entitat que és dipositària del que es conserva de la biblioteca de l'escola rural de Llucmaçanes.
Llucmaçanes
Precisament, el centre d'art ca n'Oliver, a Maó acull l'exposició «Las Misiones Pedagógicas, 1931-1936», organitzada per la Fundación Francisco Giner de los Ríos, en la qual es mostren uns pocs llibres i documentació procedents de la biblioteca que entre 1931 i 1933 el Servicio de Bibliotecas del Patronato de Misiones Pedagógicas va enviar a l'antiga escola rural de Llucmaçanes, de Maó.
A l'exposició es poden veure els llibres «Geografía humana», d'A.J. i E.D. Herbertson, «Los héroes del progreso», «Los grandes exploradores españoles», «Lecturas geográficas. Asia-África», «Lecturas geográficas. América-Oceanía», «Antología de prosistas castellanos», de Ramón Menéndez Pidal; «Miguel Strogoff (2a parte)», de Julio Verne; i tres volums de «Vidas de grandes hombres» dedicats a Miguel de Cervantes, Napoleón Bonaparte i Benjamin Franklin. I també una llibreta en què es va anotar a mà els títols dels cent llibres, els seus autors i la matèria de cada exemplar, com per exemple història, literatura infantil, teatre, poesia, pedagogia, geografia, novel·la i contes, entre altres.
Qui va escriure a mà en aquesta llibreta la relació completa dels cent llibres enviats pel Servicio de Bibliotecas nacional, dels quals només s'han conservat trenta-nou? Va ser el mestre d'escola mallorquí Montserrat Galmés Melis (Palma, 1914 - Barcelona, 1994) que va ser mestre titular de l'escola rural de Llucmaçanes entre els anys 1933 i 1947, i per la seva condició professional el responsable de la biblioteca que va elaborar el catàleg del lot de 100 llibres. Galmés era el mestre dels fillets, mentre que la seva dona Mercedes Díaz-Plaja Contestí (Barcelona 1912-1996) era la mestra de l'escola de filletes.
Per una Ordre Ministerial de juliol de 1977, l'antiga escola unitària de Llucmaçanes es va integrar al centre escolar Verge del Carme, de Maó. Posteriorment, el 22 d'agost de 1978, l'Ajuntament de Maó va acordar la cessió de l'edifici a l'Associació de Vesins de Llucmaçanes com a local social per a celebrar les seves activitats; al seu interior, encara es conservava el mobiliari amb part del lot de llibres de la Segona República, a més d'alguns mapes, els àbacs, regles i cartabons de fusta, segons informa el Servei d'Arxiu i Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Maó.
L'Associació de Vesins de Llucmaçanes, la regidora Laia Obrador i l'Ateneu de Maó van actuar conjuntament per a la conservació d'aquest patrimoni bibliogràfic, que és propietat de l'Ajuntament de Maó i que custodia l'entitat cultural maonesa.
Ciutadella
Per altra banda, Tònia Gomis conserva per herència familiar tres llibres que el Servei de Biblioteques del Patronato de Misiones Pedagógicas va remetre a l'Escola des Born, de Ciutadella: «Lecturas geográficas. Europa», «El conde Lucanor», de Don Juan Manuel, en una adaptació per a fillets de Ramón María Tenreiro, i «Lecturas históricas. Historia anecdótica del trabajo», d'Albert Thomas.
Precisament son pare, Miquel Gomis Monjo (Ciutadella, 1924-2008), que va ser funcionari de Correus, on va treballar fins a la seva jubilació, havia estat alumne de l'Escola des Born, un dels dos centres educatius de Ciutadella que es van beneficiar amb la iniciativa del Govern republicà de dotar les escoles de biblioteques. Miquel Monjo es va incorporar a l'Escola des Born el mateix any de la seva inauguració, és a dir, el dia 17 de gener de 1935 i va gaudir com la resta de companys, amb la lectura dels diferents llibres enviats des de Madrid.
Segons recorda la seva filla, Miquel Gomis va ser durant tota la seva vida un gran lector com a herència de la labor pedagògica dels seus mestres, entre ells Ángel Muerza Esparza, que va ser un mestre racionalista que el 1929 es va fer càrrec de l'Escola Lliure, del que guardava un excel·lent record com a professional de la docència i de qui no s'explicava els motius pels quals va ser assassinat durant la Guerra Civil.
Tònia Gomis conserva els punts de llibre amb què anaven acompanyats els exemplars de les Misiones Pedagógicas, que també es poden veure juntament amb els llibres de l'escola rural de Llucmaçanes a l'exposició de ca n'Oliver, els quals indiquen unes normes per a l'ús dels llibres. Així, s'assenyala que «los libros deben ser tratados no solo con esmero, sino con cariño, porque son amigos que nos proporcionan placer y eseñanza. Hay que hacer que los libros duren para que otros obtengan con su lectura la misma alegría y el mismo deleite que nosotros hemos tenido (...)». A més, també s'indica que «cuando acabes tu trabajo, lávate las manos y coge el libro que has pedido en la Biblioteca. Busca un sitio tranquilo y lee. Recordarás siempre con placer estos ratos. Guarda luego el libro cuidadosamente hasta que puedas volver a seguir leyendo. Procura que, al devolver el libro, ya leído, esté tan limpio como cuando te lo entregaron (...)».