L'escriptora Ana Gomila Domènech acaba de publicar la sisena entrega de la sèrie de novel·les policíaques «Los casos del comisario Caravaggio», que aquesta vegada du el títol de «La sangre siempre». La nova novel·la, que té 275 pàgines, es presentarà el pròxim dia 28 d'abril al local de l'Associació de Vesins des Castell.
«La sangre siempre» tracta de la investigació del comissari Caravaggio d'una agressió, que després deriva en un homicidi, d'una jove en un parc en una localitat de la costa sud d'Anglaterra. «La premissa inicial és bastant habitual de la novel·la policíaca actual, la víctima és sempre una dona, jove i més o manco polida. El que passa és que a partir d'açò he volgut donar-li la volta i que derivi cap a un costat totalment diferent, perquè aquest tipus de novel·la, que juga amb la dona, jove i mona, sempre són molt sangonoses, molt morboses, molt desagradables, i em fa bastanta ràbia. La meva partint de la premissa inicial se'n va quasi cap al feminisme o millor dit humanisme. Vull apuntar cap a la pietat, la clemència, la comprensió de les víctimes i intentar resoldre l'homicidi no com a joc, sinó com a una forma de justícia».
Gomila ha invertit el darrer any en escriure aquesta novel·la, a partir de quan va publicar la cinquena entrega, «Aquel trueno», que va veure la llum un poc abans de Sant Jordi, un temps que considera relativament curt, perquè «jo treball com a professora d'institut, de llengua castellana, i escriure és un complement, a més també tenc una tercera pota artística que és la música i don molts concerts», apunta.
De les sis novel·les de la sèrie «Los casos del comisario Caravaggio», n'hi ha alguna ambientada a Londres, altres a la costa sud d'Anglaterra, com és el cas de «La sangre siempre», i l'anterior a aquesta, que és «Aquel trueno», que la trama transcorre a Istanbul. «Totes elles, a partir de la segona novel·la, tenen alguna relació amb Istanbul. En el cas de ‘La sangre sempre', no hi ha cap acció concreta allà, però sí telefonades, referències contínues, al·lusions, etc.», assenyala.
La trama de les novel·les protagonitzades pel comissari Caravaggio mai tenen com a escenari Menorca i aquesta és l'explicació que dona l'autora. «Jo escric literatura d'evasió per al lector i, principalment, per a jo mateixa, de la meva realitat a jo no em fa falta parlar-ne més, ja la visc, amb tots els respectes per a qui sí que ho fa, jo em divertesc més així, m'agrada fer un punt i a part a la meva vida cada capvespre, situar-me en altres indrets i oblidar-me del tot de Menorca», remarca.
Congrés
Pocs dies després de la presentació oficial del llibre, dia 2 de maig Ana Gomila participarà en un congrés de novel·la negra a Salamanca, on a més d'una ponència concreta té previst també parlar del seu nou llibre dels casos del comissari Caravaggio.