«Bolérame» és un recital íntim a quartet, amb incursions de jazz, que fa un repàs a grans temes d'un dels gèneres llatins per excel·lència, en la veu de Maria Camps, la guitarra de Pere Arguimbau, Lluís Gener al contrabaix i la percussió de Guiem Pons. Dissabte duen a l'Orfeó Maonès (20 h) alguns dels boleros mítics, a partir de la solidesa vocal de la cantant i dels instrumentistes, abocats en el jazz, que faran des d'aquesta trajectòria musical la seva aportació al gènere.
El primer concert de «Bolérame» va ser a l'estiu passat al Castell de Sant Antoni, a Fornells, amb Maria Camps, el guitarrista Pere Arguimbau i el contrabaix Lluís Gener, amb un repertori ja aquí de diferents autors i amb temes del gènere de tota la vida. Cançons que van arribar al públic amb tota la narrativa o història que conten i amb tot el sentimentalisme que caracteritza els boleros. Però també amb els grans resultats musicals que aporta la incursió del jazz. Sense renunciar a la puresa del gènere, un dels més estimats de la música llatina, es pot dir que els instrumentistes el porten al seu terreny musical. Si bé, el bolero visitat pel jazz ja ha esdevingut en si mateix un clàssic, tal com ho explica Maria Camps.
I destaca com la percussió incorporada en aquest escenari per primera vegada de Guiem Pons contribueix a aquesta fusió, i alhora, a portar el so més autèntic o originari del gènere. I és que, històricament, els boleros apareixen acompanyats amb guitarra i percussió.
Maria Camps, qui destaca per la seva formació i interpretacions líriques com a soprano, però també per saber-se adaptar a altres estils o registres vocals, manifesta que es sent molt còmoda en aquest gènere. Explica que s'hi pot acomodar bé amb la veu i com açò li permet centrar-se en la interpretació de cada tema, amb tot el que transmet cada lletra, amb tota la implicació anímica que requereix.
Sobre el repertori, confessa que totes les cançons que faran a l'Orfeó Maonès li encanten; des de «Bésame mucho», «Muñequita linda», «Contigo aprendí», «Tú me acostumbraste» o «Dos gardenias». Però la que li fa especial il·lusió cantar és «Procuro olvidarte», del compositor i cantant Manuel Alejandro; que sense ser estrictament un bolero, és «la flor que triaria enmig d'aquest jardí». L'havien versionat per exemple Mayte Martín i Tete Montoliu de forma preciosa, explica. Precisament, aquí està un dels grans reptes d'aquest projecte musical a partir de boleros populars. La garantia la posen també 11 anys d'escenaris compartits entre Maria Camps i Pere Arguimbau. O l'harmonia dels tres instrumentistes que l'acompanyen, que com a tercet, tenen una consolidada trajectòria, amb una gran complicitat i estabilitat entre ells, explica la cantant, qui afegeix que açò li dona un estaló de molta qualitat. Ho duen a l'escenari de l'Orfeó Maonès amb 17 temes clàssics llatins, amb aquesta base musical contemporània amb la qual aconsegueixen arribar a tota mena de públic.