Amb el segell de Triangle Kids, editorial de Sant Lluís, les autores Aina Pla i Maria Knobel, amb il·lustracions de Bàrbara Sansó, han creat «Una altra llegenda de Sant Jordi». Es tracta d'una versió actualitzada d'aquesta història, que vol qüestionar entre els petits i joves alguns dels estereotips de gènere, tot posant al centre valors importants, com l'amistat i la comprensió entre els personatges.
Aquest conte, a diferència del clàssic, parla d'una princesa valenta i un cavaller amb poques ganes de batalla. A més, el drac, que és vegetarià, no representa tampoc la temible criatura de sempre. Una reunió secreta entre la bèstia i la princesa, qui s'atreveix a visitar per ella mateixa al drac, replanteja, des de l'inici, un dels contes més rellevants de la literatura catalana, a partir d'una societat més justa.
Ahir, aquesta història es va estrenar a Menorca amb la tècnica del kamishibai, una espècie de gran llibre ambulant, amb la representació teatral de Noèlia Mas (Anna Tilles, com a nom artístic) a l'Auditori de Ferreries, dirigida als alumnes de les escoles. «Com es diu la princesa?», demanava des de l'escenari, com qui ni vol la cosa, al públic l'actriu, desplegant les seves arts escèniques per atrapar als fillets, i amb l'explicació del conte i tots els personatges. Hi va haver silenci. Una resposta molt diferent de la que obtingué quan la pregunta va ser: «Com es diu el cavaller?»
Sant Jordi es converteix així en una oportunitat fantàstica per promoure l'estima cap als llibres i per a una versió actualitzada de les persones dins la societat. On les dones ja no fan aquest paper estereotipat com objecte de bellesa i els homes despleguen unes altres sensibilitats. Aquesta altra llegenda de Sant Jordi té una temàtica vinculada a la igualtat, però també a l'ecologisme, i està dirigida a avançar cap a una convivència més justa, on cadascú pot ser el que vol al marge de convencions.
64 pàgines escrites per a fillets, perfectament editades i a color, amb el treball de Maria Knobel i Aina Pla en els textos, complementats amb els dibuixos de Bàrbara Sansó; tres dones provinents de diferents àmbits i empoderades aquí en aquest llibre de gran qualitat literària i artística. El conte ja s'ha presentat a llibreries de Catalunya, com Fnac o Casa del Llibre de Barcelona. Ahir es va fer a Maó, a la llibreria Espai 14, i avui té com escenari Sant Lluís, al Pla de Sa Creu, a les 10:30 h. El dia de Sant Jordi, diumenge, a les 12 h, serà a la Plaça des Born de Ciutadella, i hi ha previstes també altres representacions escolars.
Per cert, la princesa es diu Marsenda, un nom triat, fent justícia a un passat des de l'anonimat d'un títol nobiliari a seques. La il·lustradora, Bàrbara Sansó, nascuda a Artà, amb una llarga experiència en diferents editorials, i seleccionada per a representar les Illes Balears i Catalunya a la Fira del Llibre de Bolonya fa uns anys, explica que s'ho va passar molt bé creant amb els seus dibuixos una princesa que té bellesa per la seva pròpia personalitat, més despentina del compte i amb un estil lliure de vestimenta. El cavaller, no es pot dir, però acaba realitzat en un negoci fent el que li agrada. I el rei, que aquí és un mentider, obté el castic merescut destronat per decisió del poble.
Un conte ben entretingut. I més democràtic, explica Aina Pla des de Sant Lluís, llicenciada en Belles Arts i responsable de la nova àrea de publicacions de Triangle Postals, creada l'any passat amb el nom de Triangle Kids. En aquest conte, ella ha fet la direcció d'art i l'adaptació del text, a partir de la proposta de Maria Knobel, qui com a enginyera mecànica a Barcelona ha patit en primera persona problemes de desigualtat laboral. Aina Pla, qüestionada per l'«atreviment» de reinterpretar aquest clàssic, que molts consideren purament un simbolisme, fa valer que, al final, el que queda als fillets d'aquesta història són els patrons antics, que no són bons ni per a les dones ni per als homes. Hi ha una lluita clara dins el feminisme, però oblidam que als homes també els condemnam a desenvolupar uns rols estereotipats dins la societat, afegeix. El paradigma és el de la força o la violència. O un altre clàssic: que ells no tenen por.