El «preciosisme» de Ravel, com ell mateix ho denominava; Chopin, J. Mas Porcel o l'impressionisme de Debussy. Partitures dificilíssimes dels grans compositors europeus i que Ramon Coll (1941-2023), colós del piano, ja tocava amb 15 anys. Ho explicava el pianista i un dels concertistes de dissabte a l'Orfeó Maonès, Kiev Portella, un altre apassionat de l'instrument i dels grans compositors, donant a entendre la línia de formació que va tenir, amb professors com Vlado Perlemuter o Joseph Morpain, que el connectaven directament amb els grans de la música clàssica i des d'escoles com el Conservatori Superior de Música de París, on Coll va entrar becat.
Rendit al mestre que fou per a ell Ramon Coll, Kiev Portella va meravellar des del primer moment amb els «Météores», de Mas Porcel, tocat de forma magistral i sempre sense partitura. Va ser el torn després de la filla del pianista, Esther Coll, amb una part més íntima de la vida del seu pare, menorquí de cor, va recordar, de qui ella ha heretat el sentir musical i, especialment, el pedagògic, que és el vessant al qual s'ha consagrat professionalment i que cultiva ara, després de rebre diversos premis, com el Frederic Mompou, al Conservatori de Mallorca.
Amb els «Nocturns» de Chopin la filla explicava la perfecció perseguida sempre, treballant i gravant les partitures al piano, de Ramon Coll al llarg dels anys, fins i tot quan ja l'edat, però sobretot els problemes amb la vista, ho complicaven. I donant a entendre una vida dedicada al piano, a través del qual, digué, va ser immensament feliç.
La part més íntima d'aquest concert vindria amb la «Clar de Lluna», en una segona part dedicada a Debussy, molt especial per a la família del pianista, perquè era una de les preferides de la seva dona, de la mare d'Esther Coll, a qui va anar dedicada la melodia, tocada, aquí ja sí, amb una forta emoció que traspassà de l'escenari. Qui també va parlar de l'estima que tenia a Menorca i a la seva ciutat d'origen, d'on va rebre la medalla d'or, va ser Kiev Portella. Ho va fer interpretant «L'Illa alegre», de Debussy, captivant el públic amb el seu domini i el magnetisme d'aquesta peça.
La complicitat dels dos concertistes, gairebé germans, si tenim en compte que Portella va rebre de jove, procedent també de Maó, la invitació del mestre per estar allotjat a la seva casa de Barcelona quan va entrar al Liceu, es posava de manifest amb un lligam de cor amb el pianista. Però també amb la tècnica i el virtuosisme del concert, pura veneració per a un dels músics més destacats que ha tingut Menorca, i amb les peces preferides o que ell més va treballar. No hi podia haver millor homenatge, al costat de les paraules. S'hi van sumar les representants de les dues entitats que l'organitzaven, Lali Olives, des de l'Orfeó, i Júlia Pascual, de Joventuts Musicals de Maó; explicant anècdotes i l'admiració també a Ramon Coll.
Al recital, les melodies a quatre mans van ser potser les més emotives, tocades amb perfecció i estima, cap a l'amic, cap al pare. El detallisme del concert i la seva preciositat va tenir el moment clau d'aquest piano a quatre mans interpretant «Petite Suite» de Debussy. I el mateix va passar amb la «Dansa espanyola» de Moskovsky, regalada com a bis al públic de l'Orfeó, ple, i amb presència de la família. Culte a la música clàssica que estimava Ramon Coll, en un homenatge des de la ciutat que va veure néixer a un dels millors pianistes contemporanis.