Aquest dijous arribava al meravellós espai de Torre Saura la meravellosa música de Rufus Wainwright i la seva banda, un concert que havia generat moltes expectatives, donada la volada internacional i la qualitat més que contrastada del cantant i compositor canadenc/nord-americà. I no va decebre les 700 persones que l'esperaven delerosament! Josh Mease a les guitarres i banjo, Jacob Mann als teclats i piano, Alan Hampton al baix, Kyle Crane a la percussió, Petra Haden al violí i cors, i Lucy Wainwright als cors foren el coixí sobre el que la veu i la guitarra del protagonista de la nit es van deixar anar per oferir-nos el seu darrer treball, «Folkocracy», esquitxat també de diferents temes que han estat emblemàtics a la seva carrera. Així, vam poder gaudir de cançons com «Down in the willow garden», «Grey Gardens», «Dear world», «Harvest», «Hush Little baby», la preciosa «Going to a town», «Shenandoah», «Old song», una ària de la seva òpera «Hadrian»…, entre d'altres, per acabar amb la molt coneguda «Islands in the stream», a duet amb Petra Haden. Encara hi va haver dos bisos, «Ring them bells», de Bob Dylan, i «Wild Mountain Thyme», aquesta darrera amb tots els membres de la banda cantant a veus i amb l'únic acompanyament de la guitarra.
Rufus Wainwright és un cantant amb molts recursos i amb una bella veu d'ampli registre que, combinat amb la seva gran professionalitat i una trajectòria plena d'èxits i encerts, el converteixen amb una aposta guanyadora. Dijous passat tot això hi era i es sentia, però també es va poder sentir la seva veritat i autenticitat i una qualitat artística que no va deixar espai al dubte. Envoltat de grans músics (com cal a una estrella per fer-la brillar encara més), Rufus va saber cedir a tots i cadascun, generosament, el seu espai de protagonisme i va quedar ben manifesta la gran qualitat da la proposta. Amb «Folkocracy», Wainwright ret homenatge a un gènere que l'ha vist créixer i el fa seu amb les mixtures necessàries però sense perdre el batec del folk. Moment preciós fou el tema dedicat a la memòria de Sinéad O'Connor; àlgid el tancament del concert amb el que nosaltres coneixem com «Illes dins un riu»; emotiu i impactant el darrer bis interpretat amb totes les veus… Però, tanmateix, tots els temes interpretats es vestiren de qualitat i de sentiment i aquest va anar in crescendo a mesura que avançava la nit i l'artista es fusionava amb l'espai, fins al punt d'incorporar una òliba, perfectament afinada, a la cançó «High on a Rocky Ledge» (coses de les nits d'estiu…).
L'espai de Torre Saura va tenir també alguna cosa a veure amb tot plegat i va dotar la proposta d'una màgia que difícilment es pot trobar a molts escenaris. Si hi afegim unes llums impecables i càlides que realçaven cada moment i un so que va arribar perfecte i nítid a tot l'auditori, llavors tenim la combinació perfecte per a l'èxit.
El públic va agrair, a l'artista i a l'organització, amb llargs aplaudiments el bon treball i el regal d'una nit que fou rodona!
Un concert inoblidable,en un lloc idíl·lic,on la qualitat de tots els musics va quedar palesa.Una xalada !! (Un 10 per tot l'equip de sonorització d'acústic Menorca)