«Aconseguir que la Universitat de les Illes Balears atorgui, tot i que a títol pòstum, el reconeixement com a Doctor honoris causa a Josep Mascaró Pasarius, perquè el doctorat Laboris Causa se'l va ben guanya en vida». Amb aquesta reivindicació i el sentiment general del deute que té Menorca amb Pasarius, tancava aquest dijous, el periodista i editor d'«Es Diari», Josep Pons Fraga, la conferència sobre la figura de l'arqueòleg, periodista i gran mestre de la toponímia. Va ser a la Sala de Cultura de Sant Diego, a Alaior, en l'acte de presentació de les XIX Jornades d'Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca.
I és que enguany, Any Mascaró Pasarius, les jornades estan dedicades a aquest home d'«obra inabastable», sota el títol «Josep Mascaró Pasarius (1923-1996). Les seves aportacions en arqueologia, toponímia, edició i història».
La nit d'aquest dijous, en la seva intervenció, el periodista Josep Pons Fraga va fer una extensa semblança d'aquest personatge polifacètic, que va destacar per la seva labor periodística i com a editor, que va dedicar molts esforços a la cartografia, la toponímia, l'onomàstica o l'arqueologia. Va ser un «periodista total, que va practicar tots els gèneres, la notícia d'agència, la crònica, l'entrevista, el reportatge i la columna d'opinió».
Autor d'una «obra cabalosa, oceànica, gairebé inabastable», Mascaró Pasarius «va saber donar una gran projecció pública a la seva feina, gràcies a una constant presència als mitjans de comunicació».
«Va ser un home excepcional per les seves aportacions a la cultura i la recerca, primer de Menorca, després de les Balears, des de la meitat de la dècada de 1940 fins més enllà del 1996, any del seu decés», exposà Pons Fraga. I va ser «un menorquí providencial, perquè va posar les bases que van deixondir, desvetllar i recuperar la Menorca del coneixement, la saviesa i la Il·lustració en els anys més grisos i difícils del franquisme per a les lletres i el pensament».
Mascaró Pasarius va publicar en mitjans com el diari «Baleares», «El Iris», «Última Hora» o el MENORCA «Es Diari», i va ser corresponsal d'Agencia EFE, «La Vanguardia» o «ABC», entre altres.
La seva obra és immensa, va elaborar 44 mapes, 23 llibres, 11 pròlegs, 37 opuscles, 61 articles científics, 492 articles periodístics, 853 crítiques d'art, 18 cartes publicades en premsa, 278 notes sobre successos i fets, 14 relats, 45 gràfics cartogràfics, 14 notícies i comentaris de llibres i cinc àlbums. A més, participà en nombrosos treballs d'altres autors.
Generico
Tres dies de ponències sobre arqueologia, cartografia, investigacions o toponímia
Del 3 al 5 de novembre, el Centre d’Estudis Locals d’Alaior i l’Institut Menorquí d’Estudis organitzen les XIX Jornades d’Història Local i Patrimoni Cultural de Menorca, dedicades a Josep Mascaró Pasarius. La Sala d’Activitats Ciutadanes de l’Ajuntament d’Alaior acollirà diferents ponències i conferències, sobre les diferents disciplines que va treballar Pasarius. Per a les qüestions de temàtica arqueològica, es comptarà, per exemple, amb Joan C. de Nicolás, Simón Gornés, Margarita Orfila o Antoni Ferrer. Carles Carreras parlarà de cartografia, i Miquel Àngel Casasnovas, Bep Al·lès i Pere Fullana, de la faceta d’investigador i d’editor. Gabriel Bibiloni, Xavier Gomila i Miquel Àngel Limón, intervindran per parlar de toponímia i onomàstica, i membres de la família Mascaró Hernando explicaran sobre la pàgina web dedicada al protagonista de les jornades. Quant al vessant més personal, es comptarà amb les aportacions de Gabriel Bibiloni, Miquel Àngel Marquès o Bep Al·lès.