Narrador, poeta i traductor català, Antoni Moll Camps (Ciutadella, 1926), que trobà la seva inspiració en els clàssics és considerat el patriarca de les lletres menorquines. Va morir a Campdevànol (Girona), tota vegada que vivia a sant Joan de les Abadesses als 97 anys.
Membre de l'Institut Menorquí d'Estudis i llicenciat en Filologia Clàssica, el 1947, amb 21 anys, publica la seva primera obra: «Serenor» (Ciutadella, impremta Moll), que va ser el llibre en català imprès a Menorca després de la guerra civil.
La seva família materna procedia des Migjorn Gran. El seu avi era el metge i folklorista Francesc Camps i Mercadal, Francesc d'Albranca. Son pare, després d'haver guanyat la rifa de la grossa de Nadal, va obrir una impremta i una llibreria a Ciutadella: la Impremta Moll.
En acabar la guerra civil (1939), el negoci familiar va tancar i Antoni Moll va entrar a estudiar al Seminari de Menorca, encara que també estudiaria al de Mallorca, on va coincidir amb Blai Bonet. En acabar els estudis eclesiàstics i clàssics, va ser ordenat prevere el 1952 i nomenat vicari des Migjorn Gran, càrrec que va compatibilitzar amb el de professor de cinquè de llatí (el darrer curs) al Seminari de Ciutadella.
Referent menorquí de la poesia catalana, va ser inclòs en les antologies «Els poetes insulars de postguerra» (Palma,1951), a càrrec de Manuel Sanchis Guarner, «La poesía catalana eucarística» (Barcelona,1952) i «Els autors de l'ocell de paper» (Barcelona 1957).
El 1963 va marxar a Xile, responent a la crida a l'apostolat del papa Pau VI. Visqué al poble de Llay-Llay, a Valparaíso i a Santiago. D'aquesta estada a Xile en queda la novel·la inèdita «L'endemà del silenci». El 1970 rebé la dispensa eclesiàstica i es casà amb Sonia Gamboa. El 1971 va néixer a Santiago de Xile el primer dels seus quatre fills.
Tornà a Barcelona el 1972, on es dedicà a tasques editorials a Salvat Editores. També ha traduït nombrosos títols de narrativa infantil i juvenil del castellà al català. Fins al 1986 no torna a publicar, en aquest cas el llibre de memòries «Inventari de minyonia. Evocacions i digressions» (1986), Premi X Biennal literària de Sant Joan (1985).
A partir d'aquí, publicà «Finestra dels dies» (1990), premi Frederic Erdozaín del Consell de Menorca (1989), amb poemes escrits entre 1950 i 1960; les obres de narrativa «L'hostal de la sirena» (1992), «Lluna d'octubre» (1996) i »La noia que sortí del mirall» (2007): i «Llibre I de les Odes d'Horaci» (2009), una traducció versificada del primer llibre de les Odes.
L'any 2010 va ser guardonat amb el premi Ciutadellenc de s'Any, en la categoria Fabiol de Bronze, i el juliol de 2012 va rebre un homenatge a Ciutadella per la seva trajectòria literària i compromesa amb la llengua.
El 2010, en ser nomenat Ciutadellenc de s'any, va ser entrevistat pel diari MENORCA. Llavors manifestà: «Actualment, crec que la cultura catalana està molt bé a Menorca, hi ha molta gent que escriu en català. A banda de Pau Faner, hi ha en Toni Català, n'Ignasi Mascaró, en Joan F. López Casasnovas... hi ha molta gent. També hi ha bons periodistes, com en Miquel Àngel Limón, o historiadors com Miquel Àngel Casasnovas, de qui tinc la seva "Història de Menorca». La cultura catalana es troba en un bon moment".
El 2016 l'Institut Menorquí d'Estudis publicà a la col.lecció «Cova de pala» el volum «Homenatge a Antoni Moll Camps. Textos i estudis», coordinat per Isma Pelegrí i Josefina Salord amb les comunicacions presentades a les Jornades d'estudi i homenatge celebrades el juliol de 2012, organitzades per la Secció de Llengua i Literatura de l'IME. Un llibre on hi trobam la trajectòria vital i intel·lectual d'Antoni Moll Camps, el poeta i traductor dels clàssics, el narrador i el memoralista, i l'entrevista i la ruta literaria.