Escriure per reparar l'oblit i les injustícies que van patir uns sis milers de menorquins que es van convertir en víctimes del cop d'Estat militar de 1936. Aquesta és la motivació que ha portat a l'historiador Josep Portella a escriure «1939. El gran exili menorquí», el seu nou llibre que recupera la memòria perduda dels vençuts en ser ocupada l'Illa pel franquisme.
És, indiquen des de Nova Editorial Moll, una profusa monografia sobre un dels episodis més foscos i turbulents de la Menorca del segle XX que, previsiblement, assenyalen, serà una de les novetats més destacades de la nova edició de la XVIII Fira del Llibre en Català que es celebra aquest dissante a Ciutadella.
Anys d'investigació
Durant dues dècades, Josep Portella ha estudiat els diferents caires de la Guerra Civil a Menorca i «1939. El gran exili menorquí» es presenta com la culminació d'una fita excepcional en la seva faceta com investigador. Més enllà, representa una obra essencial capaç d'explicar el context i les circumstàncies que van empènyer a milers de menorquins a marxar fora de la seva casa, fora de la seva Illa.
Després d'haver aportat 953 biografies dels exiliats, Portella ha estudiat i analitzat la diàspora menorquina explicant allò que va succeir amb els més de tres milers de republicans tancats durant anys a les presons de Franco. També aquells que van perdre la feina i part del seu patrimoni; i aquells que van haver d'anar-se'n de l'Illa en no poder suportar la pressió dels vencedors.
Estudi de l'exili i la postguerra
L'edició d'aquest llibre, insisteixen des de Nova Editorial Moll, està motivada pel desig de reparar un oblit i per la necessitat personal de l'autor de reparar una injustícia. Aquest compromís de reparació fa que «1939. El gran exili menorquí» sigui una contribució cabdal per estudiar l'exili i la postguerra a la Menorca dels anys 30, 40 i 50. També una eina de memòria per rehabilitar els noms i llegats dels personatges vinculats a les institucions republicanes menorquines.
Josep Portella és llicenciat en Història Contemporània i, des del 1998, és membre de la secció de Ciències Socials de l'Institut Menorquí d'Estudis. És cofundador de les col·leccions «Quaderns de Folklore» i «Menorca segle XX». Ha publicat diversos llibres de narrativa i d'estudis d'antropologia, cultura popular i història.