El 1818, l'activitat econòmica d'Alaior girava sobretot entorn de l'agricultura, amb un 98,32 per cent del total, amb un mínim sector de comerç i tragineria, i un ínfim del d'oficis i arts mecàniques, destacant en aquest darrer el sector sabater i tèxtil, probablement destinat al consum intern, segons assegura l'historiador Valentí Valenciano, que acaba de publicar el llibre «Propietat agrària a Alaior el 1818», editat per Miquel À. Anglada a la col·lecció Jamma.
En el context de Menorca, l'especialització d'Alaior és la fruita. No es cultiva el cànem, pràcticament no produeix patates i poquíssimes hortalisses. I a diferència de Maó i Ciutadella, hi ha dos productors de llegums al reguiu, cosa que no passava a Ciutadella. Quan a les produccions de fruites de Ciutadella i Maó juntes sols són el 75,77 per cent de la d'Alaior. Alaior, amb un poc més de terra de reguiu que Ciutadella, treu una major producció per quartera i també de Maó, encara que amb aquest la diferència no era tan acusada perquè Maó hi ha quarteres associades de secà.
Collidors de fruita entre 1950 I 1955 a l'Hort des Capellà d'Alcaidús | Llibre «Barranc de Cala en Porter», d'Adolf Sintes
Secà sense ramat
Pel que fa al volum de terra, de secà sense ramat, Alaior és la que menys quarteres dedica de mitjana per propietat, amb 370 quarteres, Ciutadella la supera un poc amb 423,19 i Maó amb 1.323,60. Pel que fa a producció de blat destinada al consum humà, Alaior en produeix més: 4.398,35 lliures, seguit de Ciutadella 3.050,25 i Maó 804. Amb l'ordi passa una cosa semblant. Maó produeix més amb les cries de porquí i els llegums.
Quant al lloguer de la terra per a pastures, Ciutadella i Maó destaquen per damunt Alaior. Pel que fa a les patates, al secà sense ramaderia, es cultiven molt majoritàriament a Maó i molt menor a Alaior i a Ciutadella no se n'hi fan. Hortalisses i fruites se'n fan als tres municipis.
La relació de la terra dedicada a la vinya a Alaior està entre Ciutadella i Maó, les vinyes de Ciutadella compten amb el 53,53 per cent de la terra dedicada a Alaior, però Maó té el 62,80 per cent més de terra cultivable que Alaior. I òbviament, passa el mateix amb altres percentatges en el nombre de ceps. Amb les dades que aporta el treball, a Alaior la terra usada per la vinya no estava tan valorada com la de Ciutadella i Maó, perquè no era de la mateixa qualitat o per altres motius que es desconeixen.
Hi ha declarades 28 persones que compten amb cases d'abelles que produeixen mel i cera. Hi ha 120 ruscs valorats en 118 lliures que produeixen 226,50 unces de cera i 149 lliures de mel. La producció anual de mel era de 44,325 lliures moneda i la de cera 8,775.
El subsector més productiu és el de secà amb ramaderia, que aporta el 73,20 per cent de la producció del municipi, seguit de la vinya amb 16,17 per cent, per la qual cosa ambdós aporten quasi el 90 per cent. El tercer és el reguiu amb 4,88 per cent seguit de secà sense ramaderia amb 4,28 per cent. I el darrer, improductiu, els drets senyorials el 1,33 per cent, deixant de banda la cera i mel i els forns de calç.
El apunte
Els treballs previs per estudiar el Sexenni Absolutista i el Trienni Lliberal
Valentí Valenciano ja ha publicat a la mateixa col·lecció Jamma els llibres «Economia i propietat a Ciutadella el 1818» i «Propietat agrària a Maó el 1818» i està en preparació el volum «Propietat agrària as Mercadal, Ferreries i es Migjorn Gran el 1818». L’autor assegura que «són estudis previs per conèixer l’economia i les propietats entre 1814 i 1823, per després analitzar el Sexenni Absolutista i el Trienni Lliberal a Menorca».