En plena «ressaca emocional» pel que va viure la nit de dissabte al Teatre Principal de Maó, l'artista Anna Ferrer ha admès aquest diumenge que, al contrari del que podria esperar, «no me sent trista, ni amb el dol perquè una cosa tan important s'acabi». Ans al contrari, «tenc sensació d'inici», de què quelcom continuarà amb el seu «Parenòstic» més enllà d'aquests dos anys de viatge.
I és que aquest concert era l'aturada final d'aquest espectacle que es va gestar al mateix escenari maonès l'estiu de 2021, on es va estrenar al gener de l'any passat. I fins ara, han estat pràcticament dos anys d'actuacions, amb un centenar de concerts, a Balears, Catalunya i València, però també a moltes ciutats espanyoles (de Galícia, Cantàbria, Astúries, Madrid), a França, Perú, el Marroc, Andorra o Londres. «És un projecte que va néixer a l'Illa i amb el qual m'he enduit un tros de Menorca pel món», demostrant que «els menorquins sí que podem anar per tot explicant com és i com es viu la nostra cultura». Perquè l'idioma no és una barrera, «la música és universal», i la que es fa en menorquí s'ha d'igualar, per exemple, a la que es fa en anglès, que s'escolta per tot sense que, sovint, l'oient entengui la lletra. «Tenim complex d'inferioritat lingüística i cultural i a la gent li és igual», ja que gaudeix de la música i d'allò que transmet. «El públic s'interessa», assegura Ferrer, qui reivindica «la nostra cultura, que en realitat, sovint és la mateixa que d'altres llocs de la Mediterrània o de la Península fruit de les migracions».
De fet, explica que a Portugal li van explicar que el seu «Romanç de na Roseta» també es canta en aquell país.
Parèntesi?
És segur que «Parenòstic» quedarà plasmat en un vinil, però a part d'açò, en aquests moments no hi ha més plans. «Ara necessit aturar, estic cansada físicament, he agafat molts avions», diu Ferrer. «Però ja veig que no tardaré gaire» a iniciar nous reptes. «Aquest silenci creatiu pot servir per iniciar un projecte nou o, qui sap, si per donar una segona vida a ‘Parenòstic'».
Sigui com sigui, Anna Ferrer admet que «Parenòstic» ha estat el seu treball més important i «tenc una sensació de plaer, serenor i tranquil·litat mental», perquè «he fet allò que volia fer» i ha tancat el cicle allà on volia, «ho he viscut amb molta plenitud, molt emocionada, m'ha sorprès que vingués tanta gent, tardaré dies a digerir tanta estima de la gent».