El «Cant de la Sibil·la», en la seva versió menorquina manuscrita del segle XVIII, tornarà a interpretar-se aquest Nadal a Maó, Alaior i Ciutadella, amb la participació en les tres sessions de la soprano Maria Camps i l'organista Tomé Olives, mentre que en segons quin poble participaran el professor Antoni Pons Morlà al piano, el trompetista Vicent Garcia, el trombonista Antoni Pons Carreras, la Capella Davídica i el Quartet de la Catedral.
La primera interpretació del «Cant de la Sibil·la» tindrà lloc el dia 23 de desembre, a les 20 hores, a l'església de Santa Maria, a Maó, amb Maria Camps (soprano), i el Quartet de la Catedral de Menorca integrat per Joan Taltavull (baríton), Carme Taltavull (soprano), Arturo Gener (tenor) i Tomé Olives (orgue) en els interludis compostos per aquest darrer, com també la «Setena trompeta» que sonarà a continuació de la Sibil·la i estarà acompanyat per Vicent Garcia (trompeta). Una vegada acabat el cant medieval, Maria Camps i Tomé Olives interpretaran tres peces: «Salve Regina», de G. Puccini; «Eternal source», de G. F. Haendel, acompanyats de Vicent Garcia; i finalment «Ave Maria», de W. Gómez.
Les altres dues interpretacions tindran lloc dia 24 de desembre a la Catedral de Menorca, a Ciutadella, i a l'església de Santa Eulàlia, a Alaior, en què una vegada finalitzi la interpretació del «Cant de la Sibil·la» se celebrarà la missa del dissabte de Nadal.
A les 19 hores serà a la Catedral de Menorca, amb Maria Camps i Tomè Olives que estaran acompanyats del cor de la Capella Davídica. Els interludis de cor a cappella es combinaran amb altres que són a orgue sol.
A Santa Eulàlia començarà a les 20.30 hores, amb l'única veu de Maria Camps, mentre que els interludis seran interpretats per Antoni Pons Morlà a l'orgue i el seu net Antoni Pons Carreras al trombó.
El «Cant de la Sibil·la» és d'origen medieval, unit al començament de les llengües vernacles, amb un valor literari interessant i que des de 2010 és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, segons assenyala el rector de la Catedral de Menorca i historiador Josep Manguán.
La Sibil·la no només s'interpretava a Mallorca, sinó també a Menorca perquè aquesta formava part de la mateixa diòcesi i compartien el mateix clergat i la mateixa sensibilitat i tradició. Sobre l'origen a l'edat mitjana, abans de la missa hi havia com una representació dels diversos personatges que havien anunciat Jesús, una era de pau, de justícia, una transformació del món, evidentment apareixen elements bíblics com els profetes, a més de la tradició d'una profetessa, una sibil·la, una endevinaire que plantejava un futur nou per a la humanitat, apunta Manguán.
Generico
Una lletra que té el seu origen en una versió d’‘Els pastorells’ del segle XVIII
El «Cant de la Sibil·la» que els dies 23 i 243 de desembre s’interpretarà a Maó, Ciutadella i Alaior segueix en aquest cas la lletra d’una versió d’«Els Pastorells» que es remunta al segle XVIII, concretament «El naixement del Fill de Déu en lo portal de Betlem», del que va donar informació el sacerdot santlluïser Antoni Orfila Pons (1884-1936), que com a folklorista signava els seus articles amb Filar-Or, a la dècada de 1930 a la ‘Página Menorquina’ del diari «El Bien Público». No obstant açò, Filar-Or mai el va publicar íntegrament, tot i que sortosament el manuscrit es conserva en una col·lecció particular de l’Illa.