Un fotògraf assassinat, l'últim misteri del Teatre des Born

L'espai de Ciutadella torna a obrir les portes amb un ‘thriller' que fa paròdia i a la vegada homenatge del gènere negre, protagonitzat pel barceloní Pablo Rosal

Pablo Rosal interpreta el paper del detectiu Julio Romero en «Asesinato de un fotógrafo»

Pablo Rosal interpreta el paper del detectiu Julio Romero en «Asesinato de un fotógrafo» | Teatre des Born

| Ciutadella |

Després de deu dies de descans, reservats per a dur a terme tasques de revisió tècnica, manteniment i inventari, el Teatre des Born reobre les seves portes i un interessant programa cultural amb una obra que destil·la misteri i tensió per igual.

«Asesinato de un fotógrafo» arriba a Menorca i s'estrena a Ciutadella aquest dissabte 3 de febrer a les 20.30 hores. Aquesta peça teatral es basa en el sospitós assassinat del cèlebre fotoperiodista alemany Franz Ziegetribeis. A través d'aquesta paròdia del gènere negre i a la vegada homenatge a tots els seus elements clàssics, Pablo Rosal encarna la figura d'un detectiu privat que recorre la ciutat creuant-se amb una sèrie de personatges singulars, tots ells sospitosos del crim. Tota escena d'un crim és una posada en escena. Tot cadàver inaugura un relat i el relat és el discurs criminal. L'observació i la intuïció guiaran les passes de l'investigador, per posar llum a la foscor.

Moltes veus en una

Produïda per la Sala Beckett de Barcelona, l'obra és protagonitzada per un Pablo Rosal que ofereix un monòleg amb moltes veus diferents, però escrit i interpretat per ell mateix.   

Sota la direcció de Ferran Dordal, Rosal opta per un relat molt personal que demostra la seva capacitat poètica i el seu gust artístic. Nascut a la Ciutat Comtal l'any 1983, Pablo Rosal és considerat un home-orquestra, multidisciplinari i atrevit. Compta amb una trajectòria interminable com a poeta, dramaturg, actor i director i, fins i tot, professor d'institut. És el creador d'espectacles com «Anita Coliflor» (2009), «Yo inacabo» (2018) o «Los que hablan» (2020). A més del teatre, també s'ha atrevit a fer el pas a la pantalla gran i ha estat guionista del film «Un trabajo y una película».

La tercera pota sobre la qual es sosté l'obra, a part de la interpretació i la direcció, és la fotografia. Maria Alejandre ha estat l'encarregada que aquesta tècnica hagi recobrat el seu pes, sent la gran protagonista del muntatge i l'obra, la qual treu profit al sentit de les imatges i els hi aporta un pes escènic.

A més, qüestiona els paradigmes de la contemporaneïtat i planteja l'escenari com a punt de cohesió. Es construeix el muntatge de l'obra conceptualitzant-lo com una investigació escènica que transcorre de manera paral·lela a la investigació criminal. El resultat és una proposta més que original que cerca meravellar el públic menorquí, com ja ha fet a Madrid o Barcelona.

Lo más visto