Pilar Vinent: «És innecessari declarar el menorquí patrimoni immaterial»

Pilar Vinent Barceló tanca paradeta al Consell després de 40 anys i 3 mesos al davant del Servei de Política Lingüística i Cultura Popular. Amb la jubilació encara recent, analitza amb perspectiva com ha evolucionat l'ús social de la llengua i què en podem esperar en l'actual context polític.

Entrà al Consell en 1983, tres anys abans de la Llei de Normalització Lingüística...
—El conseller era Joan López Casasnovas, qui creà el servei i m'encomanà introduir el català a l'administració insular. Ja es feien els plens en català, però els funcionaris no estaven formats. Ni al Consell ni als ajuntaments. El primer a crear un servei propi va ser el de Ciutadella, i després Maó, Ferreries i Alaior.

I els altres, no en tenen?
—Es Mercadal només hi assigna una persona un dia per setmana, i tampoc Es Migjorn Gran, Es Castell i Sant Lluís tenen assessor propi. Hem intentat crear un consorci perquè cada ajuntament en pugui disposar, però encara n'hi ha que troben que no val la pena. Diuen que ja en saben prou…

Entenc que la seva funció va més enllà de corregir texts.
—Al Consell sempre ho hem tingut clar. De cada vegada hem de corregir menys i assessorar més. En què? En anar construint un model de llengua de la institució, tant a nivell intern com en la comunicació amb el ciutadà. Volem oferir un model únic de llengua per a tot Menorca. Per açò treballam en xarxa per compartir criteris lingüístics amb els assessors. L'administració ha de ser propera i emprar un llenguatge clar, directe, planer, modern i entenedor, sense expressions recargolades.

Com els hi afecten les polítiques de gènere?
—Esper que no se'm malinterpreti, però hi ha una malentesa política de gènere que fa malbé la llengua moderna. M'estic referint a dir fillets i filletes o cercar fórmules rares per englobar els dos gèneres. Ara també hi ha rondalles que, en certa manera, estan ‘prohibides'. Si contes en Pere des Fabiol', que és molt violenta, no li explicaràs a un fillet de 4 anys que en Pere va esbudellar sa mare. Però, a la vegada, les rondalles son un tresor de lèxic propi.

Quantes hores s'ha passat posant la forma masculina i femenina juntes a la paperassa?
—Moltes. És una pèrdua de temps que no fa altra cosa que enredar. Però intentam actuar de forma moderna i respectuosa.

Com està l'ús social de la llengua fora de l'administració? El darrer estudi diu que Menorca és l'única illa on la majoria de la població xerra en català i on més del 92 per cent l'entén.
—Idò, ha davallat, supòs que pels corrents migratoris. A Menorca el problema és la mala informació de gent que juga a confondre i diferenciar entre menorquí i català. I aquí és on ballam. A nivell administratiu, per exemple, hem d'emprar el català estàndard, però recurrim al lèxic més proper. Així, no parlam d'un servei d'escombraries, sinó de recollida de fems. Ni deim nins, sinó fillets. Però en tot açò s'ha fet una bolla i s'ha volgut culpar l'administració i l'ensenyament, i també a l'estàndard, quan tampoc no és cert. La majoria són expressions que hem substituït per anglicismes. Aquí ningú diu gat, sinó moix. En canvi, tothom es fa selfies. Totes les llengües evolucionen. No podem quedar estancats, perquè seria una llengua morta.

El conseller Joan Pons vol declarar el menorquí com a patrimoni immaterial, precisament per protegir les expressions pròpies que es veuen amenaçades.
—Declarar patrimoni immaterial és inútil i innecessari. Què vols salvaguardar? De cada 100 expressions, 90 son comunes a tot el territori.

Li ha dit al conseller?
—No, perquè ho ha anunciat tot just després de jubilar-me. No m'ho va proposar, possiblement perquè sabia que li diria que no. Centrar-se a destacar allò que ens diferencia del català estàndard és tapar el vertader objectiu, que no és altre que fragmentar la llengua i deixar-la morir. Hem deixat d'emprar anglicismes d'oficis i eines que ja no s'utilitzen. I també afecta la creixent laïcitat, la desafectació cap a la religió. Els joves ja no empren dites com açò dura de Nadal a Sant Esteve o fer Pasqua abans de Rams. Ni diuen no passis s'arada davant es bou, perquè molts no saben què és una arada ni l'han vista mai. I afecta molt la globalització, perquè les noves tecnologies aporten més termes en castellà o anglès. Les paraules que creim més pròpies també les trobam a l'Empordà o a les Terres de l'Ebre. Una llengua és un sistema constructiu i una manera de veure el món. I no podem culpar l'administració o l'ensenyament que no s'hi hagin preocupat.

A l'acord PP-Vox per facilitar la lliure elecció de llengua a les escoles es pretén controlar el suposat adoctrinament dels docents a l'aula, per posar fre a la catalanització creixent que hi veuen.
—Van molt equivocats. No és cert que Menorca es vagi catalanitzant, sinó més bé globalitzant. Els joves no parlen català estàndard, sinó que empren molts mots globalitzats com OMG (Oh My God), BAE (Before Anyone Else), bro, random, ghosting, crush… Les llengues evolucionen i sempre sortiran expressions noves, com ara «me la sua». (riu)

Per què a nivell polític es contraposa la promoció del menorquí al català estàndard?
—Perquè juguen amb el sentiment de la gent amb la intenció de fragmentar. No volen és que el català sigui una llengua potent i moderna, perquè pugui crear un Estat, ni equiparar-lo amb la nació i la llengua.

Com va viure la intenció inicial del conseller d'eliminar la Fira del Llibre en Català i substituir-la per una d'autor menorquí?
—Per promoure la literatura i la lectura ja hi ha Sant Jordi. En canvi, la fira en català és pròpia de la nostra llengua i necessita foment. Fins i tot el mateix conseller ho reconeix. Em sembla bé si vol muntar una fira d'autors menorquins que escriuen en qualsevol llengua, com la que s'anava fent a l'estiu, però mai per substituir la del català.

El Consell encara treu ajudes a la retolació o publicació en català. Mentre, el Govern l'elimina com a requisit a la sanitat pública. És un símptoma que l'ús de la llengua encara no s'ha normalitzat?
—Sí. Hi ha res més absurd que no poder expressar-te en la teva llengua a ca teva? En la sanitat és bàsica l'atenció al pacient. La meva filla és infermera i açò ho té molt clar. Una llengua pot salvar vides... Pel que fa a les empreses, hi ha molts restaurants amb rètols en català i les cartes encara en castellà. I podem afegir també l'atenció al públic. Em molesta molt anar a un bar i que em facin parlar en castellà.

Potser tenim massa interioritzada la tendència a dirigir-nos en castellà a qui no coneixem. Com ho feim per canviar el registre al català?
—Amb un autoconvenciment gran que estàs en el teu dret d'expressar-te en català i que tothom ho respecti. El que no has de fer mai és cercar el conflicte i enfrontar-t'hi, sinó més bé ser assertiu. A Menorca tenim un grup de voluntaris de la Plataforma per la Llengua que donen cursos d'assertivitat linguística per donar eines a la població davant aquestes situacions. Joan López també defugia l'enfrontament. Més que vèncer, el que feia era convèncer.

Encara a dia d'avui la majoria de mitjans, i fins i tot la nova finestra global d'internet, empren preferentment el castellà. Quina solució hi veu?
—La competència és molt gran. Hi ha moltes cadenes i plataformes en castellà i l'administració s'hi hauria de posar per fer créixer el pes del català. Ja sigui potenciant el doblatge de sèries o millorant la programació dels canals autonòmics, per deixar de fer tant contingut folklòric i de cuina i apostar més per temes transcendents. Defens molt les revistes locals, que s'editen en català i són properes al poble. Però també Es Diari hauria de donar una passa endavant. En no tenir cap altra capçalera competidora, es podria fer en català, perquè ara el lector ja està format. No només s'haurien d'escriure en català les notícies de cultura, sinó també les de política o esports. Sé que pesa molt el factor econòmic, però hi ha d'haver també la voluntat i l'estima al que és nostre.