«La Disputa de Barcelona» és el títol del darrer llibre del jurista, historiador i escriptor Josep M. Quintana que ha sortit al mercat editorial amb el segell de Pagès editors dins la seva col·lecció Lo Marraco amb el número 403. Es tracta d'una novel·la basada en fets reals, en què el juliol de 1263 té lloc la Disputa de Barcelona entre el jueu convers Pau Cristià, de l'ordre dominicana, i el prestigiós rabí de Girona Mossé ben Nahman, ordenada i presidida pel rei Jaume I el Conqueridor.
A la novel·la «La Disputa de Barcelona» l'autor exposa fidelment al llarg de dues-centes trenta-dues pàgines aquest fet històric que va succeir a la ciutat comtal per mostrar com de forma subtil Ramon de Penyafort, fidel executor de la política papal d'intolerància envers els jueus, actua sobre la consciència de qui va ser rei d'Aragó, de València i de Mallorca.
De fet, aquesta confrontació dialèctica que va tenir lloc al Palau Reial Major de Barcelona entre el 20 de juliol i el 8 d'agost de 1263 tenia un objectiu molt clar: mostrar la superioritat moral del cristianisme i forçar la conversió del rabí Mossé ben Nahman, conegut també com a Nahmànides, i de tots els jueus de Catalunya.
Realitat i ficció
Quintana envolta la disputa dialèctica de signe religiós d'una sèrie de fets criminals que expliquen l'actitud d'una societat feudal i, a la vegada, profundament antisemita, que perseguia preservar els seus privilegis. D'aquesta manera, l'autor basteix una novel·la que pretén ser una denúncia d'un món intolerant que utilitza qualsevol mitjà per aconseguir els seus fins. Per tant, aquest fet real va ser un clar antecedent de l'expulsió dels jueus ordenada dos-cents vint-i-nou anys després pels Reis Catòlics el 1492.
Palau Reial Major de Barcelona on el 1263 va tenir lloc la disputa dialètica novel·lada per Quintana.
L'origen de la novel·la «La Disputa de Barcelona» es remunta a 1988, quan Josep M.Quintana va trobar en una llibreria de Carcassone el llibret «La Dispute de Barcelone» que una editorial francesa havia publicat un any abans i que incloïa, l'obra de Nahmànides, el «Comentari sobre Isaïes», d'ell mateix, una explicació del procés verbal que va tenir en contra del rabí gironí mesos després d'acabada la Disputa i els decrets que Jaume I va dictar posteriorment i de les dues Butlles papals de Climent IV. Va ser un descobriment que va impactar l'escriptor menorquí que des d'un primer moment va pensar que aquesta història verídica podia ser objecte d'una novel·la que tres dècades després s'ha fet realitat.
El treball sobre aquesta qüestió històrica del qual és autor Alfonso Tostado Martín, editat per la Universitat Pontifícia de Salamanca, és el més complet i extens de quants Quintana ha consultat per escriure la seva novel·la, donat que transcriu les fonts documentals de la Disputa de Barcelona, concretament el protocol llatí signat pel rei Jaume I i el protocol hebreu signat per Mossé ben Nahman. A més, Tostado Martín transcriu diferents decrets dictats a Barcelona i Ejea pel monarca el 1264 i 1265, i les dues Butlles papals de Climent IV de 1266 i 1267.