Conchi Salas Pons guanya el Premi de Narració Curta

La professora i escriptora maonesa Conchi Salas Pons va guanyar aquest dimarts el 31è Premi Narració Curta Illa de Menorca amb el relat «Arlet», mentre que el segon premi es va concedir ex aequo a Marta Sales Villalonga amb «Clematis vitalba» i Sili Pons Sabater «Memòries de fogons». Per la seva part, Marta Rodríguez Pons va guanyar el primer premi per a menors de 25 anys amb «Cicatrius invisibles», mentre que el segon va ser per Salma Hart Cantamisa amb «Entre ombres i enganys».

Per contra, l’11è Premi de Poesia Illa de Menorca va ser declarat desert. Ambdós premis han estat organitzats pel «Diari Menorca» amb la col·laboració del departament de Cultura del Consell insular. El jurat d’ambdós premis ha estat format per Pau Faner, Inma Pitaluga, Diego Dubón, Carme Cloquells, Miquel À. Limón, que aquest dimarts va llegir les dues actes, Fàtima Anglada, Josep Pons Fraga i, com a secretari, Lluís Vergés.

El 31è Premi Narració Curta Illa de Menorca va comptar amb la participació de 70 originals, del que en una primera preselecció en van quedar 29, amb la particularitat que en declarar-se desert el premi de poesia el jurat va poder concedir dos segons premis amb una dotació de 300 euros per autors de més de 24 anys i un segon premi dotat amb 200 euros per a menors de 25 anys.

El 19 d’abril, el jurat va fer una primera votació a l’OAR de Ferreries en què va triar deu treballs d’autors majors dels quals tres van destacar en nombre de vots, mentre que a la segona votació va guanyar per majoria el relat «Arlet», que una vegada obertes les pliques es va constatar que l’autora era Conchi Salas Pons, que, per tant, va guanyar el primer premi de la categoria dotat amb 1.000 euros. «Clematis vitalba», de Marta Sales Villalonga, i «Memòries de fogons», de Sili Pons Sabater van quedar classificats segons premis ex aequo, amb una dotació de 300 euros.

Quant a la convocatòria per a menors de 25 anys, el jurat va concedir el primer premi de 500 euros a «Cicatrius invisibles», de Marta Rodríguez Pons, i el segon de manera extraordinària a «Entre ombres i enganys», de Salma Hart Cantamisa.

Per altra banda, el jurat va seleccionar pel seu interès per a la seva publicació les obres presentades per Ana Haro, Alejandro Río Carreras, Nuria de Febrer i de Olives, Joana Maria Garau Sobrino, Diego Riera Moreno, Llorenç Allès Camps, Mercè Morató Pasalodos i Enric Pérez Massanet.

Per la seva part, un total de vint originals van concursar en l’11è Premi de Poesia Illa de Menorca, que en una primera preelecció feta pel poeta Ponç Pons en van quedar nou. A la referida reunió del passat dia 19 d’abril, el jurat per majoria declarà la convocatòria deserta en considerar que cap dels treballs presentats era mereixedor d’un guardó i per tal de mantenir el prestigi del premi. Aquest fet va propiciar que una part de la seva dotació va ser destinada per ampliar els premis en la modalitat de narració curta.

Sala plena

El lliurament dels premis es va celebrar aquest dimarts a la Sala d’Actes del Convent de Sant Diego, d’Alaior, que es va quedar petit per acollir a les més de seixanta persones que van assistir a l’acte, amb la presència del batle d’Alaior, José Luis Benejam, el conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Simón Gornés, el director insular de Cultura Tiago Reurer i l’editor d’«Es Diari», Josep Pons Fraga.

Pons Fraga va encetar l’acte destacant l’increment en la participació en la modalitat de relat breu, havent passat dels 37 de l’any passat als 70 d’enguany, en què catorze eren d’autors menors de 25 anys, mentre que en poesia la quantitat ha estat similar.

L’editor del diari «Menorca» es va fer ressò de les paraules pronunciades aquest dimarts per Luis Mateo Díez, en rebre el Premi Cervantes 2023, de què «només escric perquè la gent m’estimi», assenyalant que amb la creació literària es té l’oportunitat d’aconseguir-ho i, seguint el discurs de Mateo Díez, va assegurar que «tot allò que som capaços d’imaginar i crear ens endinsam en altres espais i dimensions, amb nous personatges, vivències, somnis transformats en relats, trames i girs en els arguments inicials, que expressen la potència de la literatura»

Pons Fraga també va subratllar el paper de les mares i dirigint-se als participants en els Premis va assegurar que «ben segur que en la pàtria de la vostra infantesa vau tenir la immensa sort de comptar amb una mare que, amorosa i amatent, vos llegia contes les nits, quan encara no havia après a desxifrar el laberint de les vocals i consonants».

Finalment, va animar-los per prosseguir en la seva tasca, «escriviu sempre amb ganes, il·lusió i desig; desig de trobar nous mons -onírics, fabulosos, històrics, dramàtics, èpics- immersos dins el laberint dels mots i la música de les paraules, sense fer cas a les crítiques que no valoren el nostre esforç. En la literatura, que és una passió vital per l’art d’escriure, l’únic fracàs és deixar d’escriure».

Durant l’entrega de diplomes a les guanyadores cada una d’elles va llegir un fragment de la seva obra, amb l’excepció de Marta Sales que, com que no va poder assistir, ho va fer el seu fill Blai.

La guanyadora

La maonesa Conchi Salas Pons, de 47 anys, és professora de Llengua i Literatura Castellanes a l’IES Pasqual Calbó, de Maó i des de fa dos anys també exerceix com a escriptora, havent publicat dos poemaris: «Isla sin mi» (Aliar ediciones, 2022), i «Cartografía de tu cuerpo frente al mío» (Averso poesía, 2023).

Fa anys, no ho recorda exactament, ja es va presentar en una edició del Premi de Narració Curta, amb un relat en castellà, però ha estat aquesta segona vegada enguany que ha aconseguit guanyar el primer premi. El passat mes de febrer va començar a escriure el que ha estat el relat guanyador, «Arlet», i el va presentar animada per la seva filla de setze anys. Amb «Arlet» obre -assegura- «una porta a un projecte que m’agradaria començar de relats mariners, sobre la mar, que no tenc molt clar, és un relat important, una història familiar. El tenia mig començat quan va sortir la convocatòria del Premi, al que en un principi no vaig fer cas. Vaig llegir un fragment a la meva filla i ella em va dir que m’havia de presentar. «Arlet» és la història d’un llaüt que simbolitza la meva infantesa. És una barca que desapareix quan ho fa el meu l’avi i dins la ficció la faig reaparèixer», assegura.