El baríton ciutadellenc Joan Pons, la veu més destacada que ha donat mai Menorca, va protagonitzar diumenge un col·loqui ben il·lustratiu sobre la seva trajectòria, que el va fer viatjar per tot el món i cantar en els auditoris més importants.
La conferència era en el marc de la XLII Festa de la Societat, del Centre Cultural d'Alaior, i es va celebrar a la Sala de Cultura de Sant Diego. Presentà l'acte l'escriptor i expresident dels Amics de s'Òpera de Maó Josep Maria Quintana, qui anà introduint els temes de conversa, davant d'un conjunt d'imatges d'actuacions i efemèrides protagonitzades per Joan Pons.
El baríton va repassar la seva trajectòria, des dels seus inicis a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca. Era el començament d'un camí que poc sospitaria que faria, «va ser per carambola, en un concert a Barcelona, em va veure cantar la persona adequada, en el moment adequat». De fet, «no ho havia pensat mai que em dedicaria a l'òpera», admetia el cantant.
Era l'inici d'un camí exitós que, avui, «tornaria a fer». D'entrada va fer «quatre anys al Cor del Liceu i quatre anys més de comprimari» al teatre barceloní. Era l'inici d'un llarg recorregut, «vaig actuar 25 anys seguits al Metropolitan» i «vaig estrenar òperes a Nova York i l'Scala de Milà», els dos escenaris que desitja trepitjar tot cantant.
En els seus inicis al Liceu, Joan Pons es va casar amb Niní Pons, que també havia entrat a la coral catalana. Es van casar el 1971 i quatre anys després, també al Liceu, va haver de substituir d'urgència i, amb molt d'èxit, el cantant que feia de Banquo a «Macbeth».
Després de quatre dècades als escenaris, actuant també al Japó, Xina, Mèxic o Colòmbia, el juliol de 2012, després d'un any complicat per qüestions de salut i cinc operacions, «sense pensar-m'ho gaire vaig anunciar que em retirava, va ser una bona decisió», assegura el company d'escena de figures com Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Josep Carreras o Luciano Pavarotti.