Menorca va ser objecte de més de 280 operacions militars aèries durant la Guerra Civil espanyola, de les quals seixanta-sis van ser bombardejos o metrallaments, la gran majoria a l'entorn del port de Maó i amb el resultat de prop de trenta morts, segons Carlos de Salort que aquest dimarts, a les 19.30 hores, juntament Miquel López Gual, ambdós historiadors, donaran la conferència «Cartografia dels bombardeigs a Menorca durant Guerra Civil» a la seu de l'IME a Maó.
Estat en que va quedar l'Esplanada de Maó, a la dreta, després del darrer bombardeig, en què va afectar el col·legi sa Graduada i diverses cases de sa Rovellada de Dalt | Fons Joan Febrer Riudavets /AISM
El tema de la conferència forma part de la investigació que des de fa quatre anys realitzen Carlos de Salort i Miquel Gual sobre la Guerra civil a Menorca, un estudi finançat pel Consell insular i l'Institut d'Estudis Baleàrics, amb una primera part sobre els refugis antiaeris i una segona sobre els bombardejos que la Menorca republicana va ser sotmesa per l'aviació italiana a les ordres del general sublevat Francisco Franco.
En aquest sentit, De Salort afirma que «vam consultar diferents arxius, la majoria arxius generals militars d'Espanya, vam recollir centenars de telegrames, historials de vols dels avions que havien operat des de la base de Son Sant Joan i la base d'hidroavions de Pollença sobre les ciutats en zona republicana de la Mediterrània. Un cop vam tenir clar a través de la informació recollida sobre quan i com havia estat bombardejada Menorca vam mirar de veure quina havia estat l'efectivitat dels bombardejos, si havia provocat o no destrosses».
Dos avions italians Savoia | «La aviación en Menorca» (Antonio Pons)
Segons assenyala De Salort, el primer bombardeig sobre Menorca va tenir lloc el 26 de setembre de 1936, setanta dies després de l'aixecament militar del general Franco, i el darrer el 9 de febrer de 1939, el dia que les autoritats republicanes es van rendir amb la intermediació del govern britànic i amb la presència del vaixell de guerra d'aquesta nacionalitat «Devonshire» al port de Maó.
El 65 per cent dels bombardejos a càrrec dels avions italians Savoia van ser a l'entorn del port de Maó, mentre que el 19,65 per cent van ser a l'entorn de Malbúger, on es construïa l'aeròdrom militar de Sant Lluís i a poca distància hi havia la bateria antiaèria de Biniarroca. Precisament, dues bombes van caure al poble de Sant Lluís i altres dues a les casolanies des Consell i Torret, amb les incursions dels Savoia des del sud-est de l'Illa, vigilats per la bateria de costa de Biniancolla, també provista d'una bateria antiaèria.
En aquest sentit, De Salort afegeix que també es van llençar bombes al port de Ciutadella, destrossant un magatzem de vi; a Alaior, una al Camí d'en Kane prop del cementeri i una altra a sa Taulera, a la carretera Nova, «com un intent de tallar la circulació»; i també as Migjorn Gran on es va esfondrar un molí, tot i que en caps dels casos hi va haver víctimes mortals.
El Claustre del Carme de Maó | «Guerra Civil» (D. Mercadal)
Víctimes mortals
Els bombardejos dels Savoia van provocar prop de 30 morts, alguns d'ells van ser mariners de l'Estació Naval de Maó i altres civils, com les persones que vivien al nucli urbà de Maó on van caure algunes bombes, a més de les dues germanetes i una dona que estaven en una casa de Bentalfa, molt a prop de l'aeròdrom de Sant Lluís.
De Salort subratlla el precari sistema de llançament de bombes dels avions, provocant víctimes col·laterals i destrosses, i per altra banda la por i l'angoixa que van generar entre la gent les incursions aèries -tant de bombardeig com de reconeixement- que feien sonar les alarmes antiaèries perquè la gent anés als refugis subterranis que s'havien construït.