Set ponències sobre el músic militar, assagista, poeta i escriptor Joan Timoner i Petrus (1910-1997), a més de la presentació d'un llibre amb articles periodístics d'aquest sobre el menorquinisme i la llengua catalana, van configurar una interessant jornada d'estudi i homenatge celebrada el passat dissabte amb l'organització de la Secció de Llengua i Literatura de l'IME.
Nel Martí, Joel Bagur, Antoni Joan Pons, Jaume Fabregat, Josefina Salord, Óscar Sbert i Ismael Pelegrí van esbrinar la personalitat i obra de l'intel·lectual maonès en una jornada celebrada en el vint-i-setè aniversari de la seva mort sobre el vessant com a poeta i assagista; la intel·lectualitat menorquina en el primer terç del segle XX; la defensa de la llengua catalana; l'estima per l'Illa, la poesia i la música; la seva petjada en el panorama literari menorquí entre els anys quaranta i setanta del segle XX; la correspondència epistolar que va mantenir amb el jove Òscar Sbert Lozano; i una anàlisi del seu emblemàtic poemari «L'illa d'argent», respectivament.
Intervenció del poeta Pere Gomila, cap de la secció de Llengua i Literatura.
Trajectòria
La conferència inaugural de la jornada d'estudi i homenatge a càrrec de Nel Martí va il·lustrar la trajectòria humana i intel·lectual de Joan Timoner i Petrus, que també va ser conegut com a Menorquit, pseudònim emprat durant la seva joventut per signar els seus articles al diari republicà «La Voz de Menorca» i, a partir dels anys quaranta amb les inicials del seu nom JPT a molts treballs poètics, musicals i d'assaig.
Timoner es va formar a l'escola Sant Tomàs d'Aquino de Maó, amb el mestre i pedagog Mateu Fontirroig, mentre que son pare l'alaiorenc Martí Timoner Sintes i el parent capellà Josep Maria Sintes Timoner li van transmetre la passió i els primers coneixements musicals, queva ampliar amb les classes d'altres músics, convertint-se en músic professional a la banda del Regiment d'Infanteria de Maó, a més de tocar a l'orquestra operística del Teatre Principal de Maó, Orquestra Simfònica de Maó, de la que va ser cofundador, i en altres grups musicals entre 1929 i 1967 com l'American Orchestrina, Zumbel, Cluma i Conjunto Isla.
La trajectòria vital de Joan Timoner és determinada per diferents etapes després d'haver complert els vint anys, segons apunta Nel Martí. La primera, entre 1930 i 1939, després d'un silenci de set anys en l'esfera pública dels rotatius de l'època, amb la publicació d'una sèrie d'articles a «La Voz de Menorca» sobre la catalanitat lingüística, cultural i identitària de Menorca i l'encaix de l'Illa en l'arquitectura territorial i de govern de l'Estat, amb una postura clara de pancatalanitat i d'integració de Menorca dins una federació amb Catalunya i el País Valencià.
Timoner va ser músic militar.
Val a dir que la seva ferma posició ideològica republicana, d'esquerres i catalanista podria haver-lo posat a partir del final de la Guerra Civil el 1939 en el punt de mira de la maquinària repressora del règim franquista, però aquest mai no el va sancionar ni el va detenir, gràcies a la implicació i als informes de persones que l'apreciaven, entre elles el seu amic i poeta Gumersind Riera.
Una segona etapa abasteix de 1939 a 1964 amb la seva reaparició a la premsa menorquina de la mà del setmanari «El Iris», animat pels seus amics Gumersind Riera i Llorenç Galmés, en què escriu la majoria dels poemes que anys després conformaran el llibre «L'illa d'argent».
I la tercera a partir de 1964, que amb la publicació del nombre especial de la revista «Serra d'Or» dedicat a Menorca simbolitza l'inici del recobrament cultural i polític que es produirà als anys seixanta i setanta a favor de la democràcia, l'autogovern i la catalanitat de l'Illa, amb la publicació el 1977 del seu poemari «L'illa d'argent».