Les eines lítiques que es van emprar a la casa dels déus

L'estudi de la indústria lítica del recinte de taula de Sa Cudia Cremada dona més indicis per defensar el paral·lelisme entre els espais religiosos i els domèstics, «hem trobat aquestes possibles evidències d'un nou tipus d'activitat ritual que són l'acumulació tan grossa de petits còdols arredonits per l'acció de la mar, el betil que ja s'havia documentat en altres recintes, els molins manuals i els percussors que podrien estar relacionats amb el processament d'aliments», afirma l'arqueòleg Antoni Ferrer, coautor amb Irene Riudavets i Cristina Bravo de l'article «Objetos líticos en contextos rituales de la Segunda Edad del Hierro en Menorca (500-123 aC): el caso del recinto de taula de Sa Cudia Cremada» publicat en el nombre de gener-juny d'enguany de la revista «Zephyrus» de la Universitat de Salamanca.

Els objectes documentats al recinte de taula de Sa Cudia Cremada, un edifici religiós del Talaiòtic Final, tenen una cronologia que correspon al segle III ane, el que vol dir a grosso modo entre el 300-200 abans de Crist. A partir d'aquest moment l'edifici es va abandonar, va col·lapsar i no es va tornar a emprar. «Dins aquest edifici s'han trobat una sèrie d'objectes lítics, una cosa interessant és que hi ha eines, molins manuals, percussors, que són un tipus d'eines que apareixen amb molta freqüència dins les cases, en els contextos domèstics de la mateixa època. En articles anteriors havíem plantejat que existia un paral·lelisme entre els cercles i els recintes de taula, és a dir, entre les cases de la gent i la casa dels déus», assenyala Ferrer.

Petits còdols arredonits

Una novetat és la troballa d'una quantitat enorme de petits còdols arredonits, molts d'ells pesen entre un i deu grams, que es van recollir en alguna platja del nord de l'Illa i es van dur fins al recinte de taula. «No estan escampats aparentment de forma aleatòria dins el recinte, sinó que es concentren sobretot a l'espai de davant la taula, el que hi ha entre la porta d'accés al recinte i la taula», apunta Ferrer.

Per altra banda, en el costat esquerre de la porta d'entrada hi ha també el que s'anomena un betil, que són pedres arredonides que s'han documentat ja a l'entrada d'altres recintes de taula. Aquests betils sempre són de pedres que provenen del nord de l'Illa i en la major part dels casos són pedres que també provenen de la costa perquè estan arredonides per l'acció de la mar. «Els betils són pedres bastant grosses que estaven pensades per tenir una posició fixe a l'entrada del recinte, apareixen tant a la dreta, a l'esquerre, com en els dos costats de l'entrada. A Sa Cudia Cremada hem vist que aquest betil a la part superior està polida, com si l'haguessin tocada repetidament, no es pot descartar que les persones que entraven en el recinte de taula toquessin aquesta pedra i haguessin creat aquest desgast diferencial a la part superior. I els petits còdols que s'han trobat escampats en terra sobretot a la zona de davant el recinte de taula també són de color gris, són pedres sedimentàries amb el color semblant al del betil. Desconeixem el seu significat, però és possible que tenguin algun tipus de funció simbòlica, que estaria relacionat amb un tipus de ritual que no s'havia documentat fins ara a cap altre recinte de taula», assenyala.

Quan les eines que s'han documentat en el recinte, hi ha percussors que s'empraven per a diverses funcions, moltes d'elles relacionades amb el processament d'aliments, i la seva presència en el recinte de taula també es podria relacionar amb el fet d'haver-se trobat també grans acumulacions de restes òssies d'animals domèstics, açò ja s'havia trobat en altres recintes de taula com el de Torralba d'en Salort i a partir d'allà es va plantejar la hipòtesi que en els recintes de taula es feien una espècie de banquets rituals que incloïen el consum de vi i de carn. A Sa Cudia també s'han trobat dos ganivets de ferro associats a aquestes restes de fauna», subratlla Ferrer.