L'artista i professora ciutadellenca Judit Gorrias Pons exposa devuit quadres a la sala Xec Coll, de Ciutadella, en què amb el títol de «Casa. Es record de Menorca», traça un recorregut a través del món de la pesca en què reflecteix els llaüts, els peixos i, finalment, els set fars de l'Illa. La mostra pictòrica es pot visitar fins al pròxim dia 3 de setembre.
«Casa. Es record de Menorca» és la segona exposició de pintura de Judit Gorrias, en què l'artista ciutadellenca va reflectir des de la distància el record de l'Illa i la seva enyorança, donat que els quadres exposats, amb l'excepció de dos o tres, van ser pintats durant la seva estada a Barcelona.
«Bàsicament totes les meves obres giren entorn de Menorca, ítem que va agafar importància el 2016 quan vaig sortir de l'Illa per continuar formant-me dins el món artístic. Són obres que vaig fer entre el 2019 i el 2023, la majoria a Barcelona mentre estudiava Belles Arts i dues o tres quan ja havia tornat a l'Illa i que ara han sortit a la llum. A partir del meu art vull traslladar la perspectiva i el record que tenc de l'Illa i mostrar així l'enyorança, la voluntat de guardar l'essència del territori d'origen com un bé preuat del qual no en vull desprendre ni oblidar», assegura Gorrias.
Aquesta exposició comença amb la presència del llaüt i després agafa els peixos, que es corresponen amb la zona marítima de Ciutadella, i finalment mostra els set fars de l'Illa de Menorca que guien els pescadors:Punta Nati, Artruxt, Sa Farola, Cavalleria, Favàritx, Sant Carlos iIlla de l'Aire.
En aquest sentit, Gorrias afirma que «les meves obres estan fetes sempre a partir dels records que tenc, no estan copiades de cap foto, concretament els fars els he visitat però els vaig pintar estant jo a Barcelona a partir dels meus records per haver-los vist tots ells».
Format
Els quadres que es poden veure a l'exposició presenten un format que va des de 20 x 20 cm fins a 114 x 156 cm, tot i que la majoria de les obres estan més a prop del format més gran, segons assenyala l'artista.
La pintora utilitza bàsicament la tècnica mixta per fer les seves obres, és a dir, una combinació de la pintura acrílica i elements naturals, i juga amb un paleta cromàtica a partir d'ocres, terres i gresos, el que permet aconseguir el reflex de quelcom perdut i que s'enyora per no poder-ho gaudir de la mateixa manera com es feia abans. «Dins la meva tècnica empr la fusta i la terra, ja que així les meves obres agafen una textura més grossa, hi ha més material, m'agrada que l'espectador pugui tocar i sentir de prop. També empr una pinzellada molt ràpida i gruixada, m'agrada que es vegi la pinzellada i la textura», subratlla l'artista.
Judit Gorrias es mostra satisfeta per aquesta exposició, que és la segona que ofereix al públic de l'Illa i que li permet pode gaudir de la seva gran passió que és la pintura.
Quan al futur més pròxim, la pintora assegura que després de l'exposició que es pot visitar a la Sala Xec Coll no té un projecte a la vista, «de moment, no tenc pensat fer cap altra exposició, esperaré un temps i ja veurem que surt» subratlla.
Formació
Graduada en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, el 2016 Judit Gorrias va començar la carrera universitària de quatre anys i, en acabar, va fer el màster de formació de professorat, per després dels cinc anys a Barcelona tornar a l'Illa, on hi resideix des de fa quatre anys.
El apunte
La seva primera exposició en què va crear les obres des dels records
El 2019, Judit Gorrias es va estrenar dins el món pictòric amb la seva primera exposició que, amb el títol de «Casa», es va poder veure des del 5 de juliol i fins al 2 d’agost a la Biblioteca Pública de Maó. La seva primera experiència també va ser fruit de la seva voluntat de pintar paisatges de l’Illa des de la distància a partir dels seus records. En aquella ocasió, l’exposició va estar formada per vint-i-quatre quadres que, entre altres, mostraven la naveta des Tudons, el pont d’en Gil, cala Pregonda, el Toro, la plaça des Born, la plaça de ses Palmeres i la plaça des Peix. Gorrias va emprar l’aquarel·la, l’acrílic i la tinta xina, amb pinzellades ràpides sense definir les formes i utilitzant poc els colors pel fet de plasmar els seus records sense detalls, a més de pintar amb els dits els talaiots.