Maite Salord acaba de publicar la seva quarta novel·la per a adults, «El temps habitat» (Proa), un llibre que esdevé un canvi de registre en l’autora, que s’allunya de la temàtica històrica que havia tractat en les tres obres anteriors.
«El temps habitat» és «diferent» que «La mort de l’ànima» (2007), «L’alè de les cendres» (2014) i «El país de l’altra riba» (2021). «És més profunda», descriu l’escriptora de Ciutadella, sobre una novel·la que parla de n’Àngela Benejam, una empresària d’èxit que, en la seixantena, decideix, juntament amb el seu germà, vendre el lloc de la família que tant va representar en la seva infància.
Entre el record i la felicitat
La protagonista torna a la finca per darrera vegada el dia abans de formalitzar la venda. Una visita que obrirà la caixa dels records, «va recuperant fragments de la seva vida i s’enfronta al futur», lluny, ja, de la casa.
«És una novel·la més profunda, reflexiva», diu Salord, que va trobar l’embrió de la història en una conversa on «un jove em va xerrar amb enyor de la casa de la seva àvia». Açò «em va fer pensar amb allò que deixam a les cases que habitam, i en com poden ser de diferents els records, segons si els relaciones amb una part, o altra, de la casa».
La conclusió és que «constates que no habitam espais, sinó temps», i que, quan hi tornes, «allò que cerques en una casa, ja no hi és», són temps passats que no tornaran. «Si vols comprar la casa on vivies quan eres petit, què hi trobaràs? Allò que cerques, no hi és, ja no existeix».
Enmig d’aquest sentiment de melangia, el personatge que dibuixa l’escriptora no té tints biogràfics, «no té res a veure amb jo, però sí que podríem ser bones amigues, perquè, tant ella com jo, tenim clar que la felicitat no existeix, que existeixen els moments de felicitat i que s’han d’aprofitar al màxim».
La guanyadora del Premi Proa amb «El país de l’altra riba» situa la finca a qualque indret de Menorca, inconcret. «Amb la descripció que faig, un hi pot veure la façana d’un lloc, la capella d’un altre», però hi ha «un camí inexistent que m’he inventat per arribar-hi». Perquè «si una cosa pot fer un escriptor és muntar la ficció, construir allò que tu vols». I «la història passa de les cinc del matí, fins a les deu del vespre». De fet, «els capítols de la novel·la són les hores» i «el darrer comença a les nou», amb tot el que passa el dia abans de vendre la casa.
Reflexions
Salord va començar a escriure la novel·la fa tres anys, quan «ja hi havia un cert moviment» amb la compra de possessions per part de francesos, però «encara no el ‘boom’ d’ara». Així, «no he volgut rallar d’aquest tema, que és molt complex, però sí que és teló de fons, amb reflexions, sobre la part de qui compra i de qui ven», a través del matrimoni francès que adquireix el lloc. «No és el tema de la novel·la», però sí una «reflexió vital que desencadena la venda, i també moltes altres coses que passen».
Maite Salord ja té programats diverses presentacions d’«El temps habitat», la primera aquest mateix dissabte, a les 12 hores, a Can Saura, a Ciutadella, amb la participació de Dita Truyol. Després, dia 5 d’octubre (12 hores) hi haurà un acte a la Llibreria Ona, de Barcelona, amb Sònia Moll, i tornarà a Menorca, concretament as Mercadal, dia 18 d’octubre, on comptarà amb la presència del batle, Joan Palliser.