L’historiador Miquel López Gual i l’antropòleg Oriol Radalga Peig han obtingut una beca de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), amb un import de 8.000 euros, per al seu projecte d’investigació anomenat «De l’èxode camperol a la balearització: les migracions andaluses al poble des Castell (1950-1980)».
L’IEB ha concedit un total de vint-i-dues beques per a diferents estudis d’investigació, entre els quals hi ha tres d’altres tres menorquins: Josep Portella Coll sobre el militar republicà maonès Vicenç Guarner, Nel Martí Llufriu sobre el polític republicà ciutadellenc Teodor Canet Menéndez, i l’Associació Menorquina Arqueologia i Cultura sobre la basílica paleocristiana des Cap des Port, a Fornells.
Miquel López Gual i Oriol Radalga, que com la resta de beneficiaris tenen un termini d’un any per presentar el treball a l’IEB, han optat per dur a terme un estudi sobre un episodi conegut de la història recent de l’Illa, però que mai ha estat objecte d’una investigació exhaustiva des del punt de vista històric i antropològic, com és l’arribada a Menorca entre els anys cinquanta i vuitanta del passat segle XX de nombrosos andalusos que van deixar la seva terra natal cercant a l’Illa unes millors condicions de vida, atrets sobretot per la puixant economia menorquina. Un exemple són els nombrosos vesins de Jabalquinto que es van instal·lar as Castell.
Fonts d’arxiu i els testimonis orals
L’estudi de Miquel López Gual i Oriol Radalga es basa en l’aprofitament de dues fonts, els arxius i els testimonis orals. Quant a les fonts d’arxiu, López assenyala que la finalitat és intentar treure dades quantitatives del període, «es tracta de saber quanta gent arriba, quins anys, en què part des Castell habiten i si s’ajunten o no amb els altres vesins, quins són els seus oficis, el perfil de la gent que arriba (homos, dones, joves, vells)». I quant a les fonts orals, que López qualifica d’imprescindibles i d’un gran valor perquè molta gent dels que van arribar encara és viva, afirma que «poden explicar el procés d’emigració, l’anada del seu poble a Barcelona per navegar fins a Menorca, trobar-se amb una illa que la gent xerra una llengua diferent de la seva, la construcció i el turisme com a oficis als que es van dedicar, entre altres».
Generico
Altres estudis becats
El polític republicà ciutadellenc Teodor Canet, per Nel Martí
L’estudi de Nel Martí, que compta amb una beca de 5.000 euros, contempla l’elaboració de la «Biografia del polític republicà Teodor Canet Menéndez» (Ciutadella, 1877-1936), que va ser assassinat l’estiu de l’any que va esclatar la Guerra Civil espanyola. Canet va ser membre del partit Unió Republicana, a més de ser elegit diputat provincial per Balears entre 1912-1922 i diputat a Corts en les eleccions generals de 1923, 1931 y 1933.
El militar republicà maonès Vicenç Guarner, per Josep Portella
Josep Portella afronta amb l’ajut de 6.000 euros la biografia «Vicenç Guarner Vivancos, un militar republicà il·lustrat». Nat a Maó el 1893 i mort a Mèxic, el 1981, Guarner va ser el cap de les forces de seguretat de la Generalitat de Catalunya a l’inici de la Guerra Civil i únic militar espanyol amb comandament efectiu en l’exèrcit mexicà en el seu exili a Mèxic. També va escriure diferents llibres, entre altres, «L’aixecament militar i la Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)».
Excavacions antigues a la basílica des Cap des Port
L’Associació Menorquina Arqueologia i Cultura ha obtingut una beca de 6.000 euros per la «Digitalització i anàlisi de la documentació de les excavacions antigues de la basílica paleocristiana des Cap des Port». El jaciment, descobert el 1958, va ser excavat per primera vegada el 1959, seguit entre 1975 i 1985 per l’equip de la UB del Dr. Pere de Palol, el 2012 per l’equip de la UABde Miguel Ángel Cau i actualment per l’empresa Mediterraneum amb Cristina Bravo.