El Teatre Principal de Maó va ser divendres l’escenari d’un emotiu acte d’homenatge al baríton Joan Pons, on més de 300 persones es van reunir per celebrar la seva il·lustre trajectòria al món de l’òpera. L’esdeveniment, que va repassar la carrera de l’artista menorquí sota la batuta de Josep Maria Quintana, expresident d'Amics de s'Òpera de Maó, va anar narrant els moments més significatius de la vida personal i professional de Joan Pons.
Aquest viatge en el temps es va fer mitjançant la conversa i la projecció d’una sèrie de vídeos que van servir per il·lustrar les seves gestes i experiències en alguns dels teatres d’òpera més prestigiosos del món, com ara el Metropolitan Opera House o la Scala de Milà, entre d’altres.
Durant l’homenatge, el ciutadellenc es va emocionar especialment en parlar de la Capella Davidica, amb un contundent «jo encara som de la Capella», i també en destacar que en un vídeo de l’òpera «Don Carlo», al costat de Luciano Pavarotti a Nova York, duia el pin de la coral menorquina a la solapa de la seva jaqueta com a símbol inequívoc del seu enllaç permanent amb l’agrupació.
Instant de la conversa entre Josep Maria Quintana i Joan Pons. | Gemma Andreu
Quintana i Pons van anar farcint la vetllada amb diverses anècdotes memorables, com la vegada que el baríton ciutadellenc va haver de ser substituït a darrera hora en una representació de «Simón Boccanegra» al mateix Teatre Principal o històries sobre figures destacades de l’òpera com el Mestre Siciliani o Montserrat Caballé, que va jugar un paper clau en la transició de Pons de baix a baríton.
Els assistents en aquest tribut a Joan Pons van poder escoltar i veure fragments d’òperes celebres com «Simón Boccanegra», «Andrea Chénier», «Rigoletto», «Falstaff» o «Tosca», on el públic va poder reviure algunes de les seves interpretacions més destacades, alhora que podia apreciar la versatilitat i mestratge tant com a cantant i com actor, evidenciant la seva capacitat per donar vida a una àmplia varietat de personatges.
En aquest sentit, Joan Pons va explicar que, com a cantant, la seva òpera favorita havia estat «Simón Boccanegra», mentre que, com a artista i cantant, els papers que més l’havien marcat eren Scarpia i Falstaff, personatges en què havia sabut plasmar la seva profunda comprensió del art operístic.
Com a curiositat, els espectadors van saber que el personatge de Scarpia de «Tosca» l’havia interpretat més de 400 vegades al llarg de la seva carrera, demostrant el seu domini en un dels papers més complexos del repertori del compositor Giacomo Puccini.
Dia Mundial de l’Òpera
Una vetllada celebrada al Teatre Principal de Maó per commemorar el Dia Mundial de l’Òpera on també va quedar palès la importància de Joan Pons com un referent universal del segle XX dins el món de l’òpera en el sentit que havia estat un dels pocs cantants que havia pogut aconseguir mantenir una carrera ininterrompuda de més de 25 anys al Metropolitan Opera House, amb més de 330 representacions, arribant a interpretar fins a tres òperes en un sol dia: «Aida», «Il Tabarro» i «Gianni Schicchi» , cosa que subratlla la seva excepcional resistència i versatilitat artística.