Síguenos F Y T I T R

Margarita Orfila, al Plec de Lectura de les biblioteques

Va ser una de les impulsores dins l’IME de la candidatura de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Unesco

Pescadors a Calescoves a inicis del segle XX. | ANTONI ROCA VÁREZ (AISM)

|

L’arqueòloga i expresidenta de l’Ateneu de Maó, Margarita Orfila, és la protagonista del Plec de Lectura nombre 61 que edita el Departament de Cultura del Consell insular amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, la Biblioteca Pública de Maó, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca i l’IME.

Els tres textos de Margarita Orfila seleccionats fan referència a Menorca: la biografia de la bibliotecària i arqueòloga maonesa Maria Lluïsa Serra Belabre (1911-1967), publicat a la «Revista de Menorca»; Balears en l’època romana i tardoantiga, amb els foners balears que van formar part dels exèrcits romans i cartaginesos, publicat a la «Història de les Illes Balears»; i finalment, el santuari de Calescoves i la celebració del natalis urbis de Roma, publicat a la revista «Pyrenae».

Nascuda l’any 1957, es va llicenciar en Prehistòria i Història Antiga a la Universitat de Barcelona el 1981 i cinc anys després es va doctorar a la UIB amb premi extraordinari, havent exercit de professora a les universitats de Balears, València i Granada, on ha arrelat durant molts anys fins a la seva jubilació el 2017 com a catedràtica d’Arqueologia.

Precisament, a la Universitat de Granada ha estat un gran referent en matèria arqueològica, sobretot romana, i ha participat en nombrosos projectes, estudis i excavacions en l’àmbit estatal i internacional. Ha publicat diversos llibres i multitud d’articles sobre arqueologia, particularment referits a Granada i Andalusia, a més de Menorca, com la «Guia d’arqueologia de Menorca» i col·laborant amb el tom vuitè d’Arqueologia de l’«Enciclopèdia de Menorca», entre altres. Entre les excavacions en què ha treballat, destaquen les de Pollentia a Mallorca, un bon grapat a Menorca i algunes a Andalusia i el Marroc.

Lo más visto